Statu Quo / Superiors

STATU QUO. N’hi ha que han decidit quedar-ne al marge. Ho han fet en una tria libèrrima. El seu univers mental es limita a Espanya i estan disposats a lluitar, a deixar-se bous i esquelles, encara que sigui en perjudici dels qui tenen al voltant, per mantenir la dependència. En el fons, però, els sap greu. És un projecte tan poc engrescador. La victòria independentista del 27-S (sí, 55 a 45% a favor de la plena sobirania) i la consciència que els qui donem suport al futur lliure del país som més, més joves i més ben formats els fa un caràcter cada dia més agre. Articles com el de Manuel Manchón demostren aquesta consciència de derrota. Es veuen incapaços de marcar el debat públic i comencen a jugar el paper de portaveus de minoria perseguida. El victimisme canvia de bàndol. És un dels senyals més clars de com hem canviat ells i nosaltres.

SUPERIORS. Per tercer any consecutiu, segons el Govern espanyol, per problemes tècnics, els llicenciats en dret catalans que aspiren a l’exercici de l’advocacia hauran de fer la prova que se’ls exigeix exclusivament en llengua castellana. Així com un sol nen que ho demani pot obligar tota una classe a augmentar l’ús de la llengua espanyola com a vehicular a l’ensenyament a les nostres escoles (perquè, com tothom sap, el fill d’un sol colon val pels de vint-i-quatre indígenes), nou-cents juristes no serveixen per aconseguir la traducció d’una prova que les mateixes institucions catalanes s’han mostrat obertes a sufragar. Plou sobre mullat, a més, en un àmbit, el judicial molt especialment, però també en el notarial, en el qual la presència de la llengua catalana és del tot residual. La nova República Catalana tindrà una veritable feinada en aquest àmbit.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas