Ves al contingut principal

Statu Quo / Superiors

STATU QUO. N’hi ha que han decidit quedar-ne al marge. Ho han fet en una tria libèrrima. El seu univers mental es limita a Espanya i estan disposats a lluitar, a deixar-se bous i esquelles, encara que sigui en perjudici dels qui tenen al voltant, per mantenir la dependència. En el fons, però, els sap greu. És un projecte tan poc engrescador. La victòria independentista del 27-S (sí, 55 a 45% a favor de la plena sobirania) i la consciència que els qui donem suport al futur lliure del país som més, més joves i més ben formats els fa un caràcter cada dia més agre. Articles com el de Manuel Manchón demostren aquesta consciència de derrota. Es veuen incapaços de marcar el debat públic i comencen a jugar el paper de portaveus de minoria perseguida. El victimisme canvia de bàndol. És un dels senyals més clars de com hem canviat ells i nosaltres.

SUPERIORS. Per tercer any consecutiu, segons el Govern espanyol, per problemes tècnics, els llicenciats en dret catalans que aspiren a l’exercici de l’advocacia hauran de fer la prova que se’ls exigeix exclusivament en llengua castellana. Així com un sol nen que ho demani pot obligar tota una classe a augmentar l’ús de la llengua espanyola com a vehicular a l’ensenyament a les nostres escoles (perquè, com tothom sap, el fill d’un sol colon val pels de vint-i-quatre indígenes), nou-cents juristes no serveixen per aconseguir la traducció d’una prova que les mateixes institucions catalanes s’han mostrat obertes a sufragar. Plou sobre mullat, a més, en un àmbit, el judicial molt especialment, però també en el notarial, en el qual la presència de la llengua catalana és del tot residual. La nova República Catalana tindrà una veritable feinada en aquest àmbit.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…