Ves al contingut principal

Statu Quo / Superiors

STATU QUO. N’hi ha que han decidit quedar-ne al marge. Ho han fet en una tria libèrrima. El seu univers mental es limita a Espanya i estan disposats a lluitar, a deixar-se bous i esquelles, encara que sigui en perjudici dels qui tenen al voltant, per mantenir la dependència. En el fons, però, els sap greu. És un projecte tan poc engrescador. La victòria independentista del 27-S (sí, 55 a 45% a favor de la plena sobirania) i la consciència que els qui donem suport al futur lliure del país som més, més joves i més ben formats els fa un caràcter cada dia més agre. Articles com el de Manuel Manchón demostren aquesta consciència de derrota. Es veuen incapaços de marcar el debat públic i comencen a jugar el paper de portaveus de minoria perseguida. El victimisme canvia de bàndol. És un dels senyals més clars de com hem canviat ells i nosaltres.

SUPERIORS. Per tercer any consecutiu, segons el Govern espanyol, per problemes tècnics, els llicenciats en dret catalans que aspiren a l’exercici de l’advocacia hauran de fer la prova que se’ls exigeix exclusivament en llengua castellana. Així com un sol nen que ho demani pot obligar tota una classe a augmentar l’ús de la llengua espanyola com a vehicular a l’ensenyament a les nostres escoles (perquè, com tothom sap, el fill d’un sol colon val pels de vint-i-quatre indígenes), nou-cents juristes no serveixen per aconseguir la traducció d’una prova que les mateixes institucions catalanes s’han mostrat obertes a sufragar. Plou sobre mullat, a més, en un àmbit, el judicial molt especialment, però també en el notarial, en el qual la presència de la llengua catalana és del tot residual. La nova República Catalana tindrà una veritable feinada en aquest àmbit.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…