Ves al contingut principal

Tornaran / Triar

TORNARAN. Si centenars de milers de catalans han arribat a la conclusió que cal tocar el dos és sobretot per una cosa: la manca de garanties d’un tracte polític just amb Espanya. Ja no ens els creiem. Aquests dies, el generós programa de Podemos en grau superlatiu i la recuperació ara a mans del PSOE de les 23 propostes lliurades pel president Mas a Rajoy fa mesos, en versió modesta, pretenen demostrar-nos que hi ha una Espanya oberta al diàleg, amb la qual podem arribar a sentir-nos còmodes. Una Espanya amable. Però, fins i tot si suposem que l’oferta de l’esquerra espanyola és certa (que sabem que no, que no fa ni dos dies de l’”apoyaré”), encara algú ens ha d’explicar què farem quan, cada 8-12 anys, la dreta espanyola recuperi el poder. Ens proposen els treballs de Sísif: una lluita descomunal per guanyar respecte, seguida d’una regressió sense límits.

TRIAR. Adel Mechaal, atleta de 25 anys d’origen marroquí, arrelat des de fa molts anys amb la seva família a Palamós, aspira a córrer els 1.500 metres aquest estiu als Jocs Olímpics de Río de Janeiro. És un exemple d’integració. El diari dels Lara l’entrevista i ell no és talla ni un pèl: si pogués triar, si el nostre fos un territori reconegut pels estaments esportius internacionals, ell correria sense dubte per Catalunya. Un país esportiu com els que havia previst el baró de Coubertain, abans que el franquista Juan Antonio Samaranch impulsés la modificació de la Carta Olímpica. A pesar d’aquesta declaració de principis, en el peu de la foto adjunta a l’entrevista, però, “El Periódico” no dubta a aplicar-li la tècnica anomenada “què posa en el teu DNI”: “El atleta español de origen marroqui Adel Mechaal, en Montjuic.” Incorregibles.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…