Ves al contingut principal

Vergonya i votar

VERGONYA. Qualsevol espectador que assistís al debat d’investidura del president Puigdemont va quedar atònit davant la intervenció de la líder de Ciudadanos a Catalunya. Inés Arrimadas hi va exhibir un nivell d’infantilisme argumental revelador del seu escàs bagatge. Certament, centrar el debat polític en els tuits de l’adversari denota una profunditat de pensament esfereïdora. El contrast amb la intel·ligència i l’eficiència contra el procés d’un Miquel Iceta, capaç de mentir amb molta més gràcia, va reflectir fins a quin punt tenim sort que els espais mediàtics i parlamentaris cedits al Cap de l’Oposició els ocupi l’Arrimadas. Després, les seves primeres passes han estat una acumulació d’errors, una benedicció: des de carregar contra els seus imitadors a l’estil Duran i Lleida fins a menystenir el propi país (sí, no?) a compte de justificar les contradiccions que suposa la col·laboració del seu partit amb altres governs autonòmics. Inés, sobretot, sobretot, no pleguis.

VOTAR. La consellera de Governació, Meritxell Borràs, ha assenyalat com a un dels objectius de la legislatura (com sempre!) la redacció d’una llei electoral pròpia. També en aquest cas, per normalitzar-nos, segons sembla, caldrà arribar a la independència. Del contrari no serà possible salvar l’obstacle estatutari de l’exigència d’una majoria de dos terços, completament inabastable (com demostrarà aviat a nivell espanyol la reforma fallida de la Constitució). Tant o més important que una nova llei, però, serà aconseguir el control del cens electoral (amb les condicions necessàries per exercir el dret a vot) i que la participació electoral dels catalans a l’exterior, mitjançant el vot electrònic, arribi a nivells de simple normalitat democràtica: molt probablement, el resultat del 27-S hagués estat substancialment diferent amb una participació del 50% dels gairebé 200.000 catalans de l’exterior. I només així el referèndum de ratificació de la nova República Catalana es disputarà en condicions de veritable igualtat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Diari de Setge del 6 de setembre de 1713 (dia 44).

Per primera vegada en els tres anys i mig de vida d'aquest bloc he hagut de menjar-me amb patates un apunt escrit feia només unes hores, en el qual defensava CiU d'alguns dels seus desconfiats crítics, arran d'aquest article de fa uns dies de Roger Palà al Nació Digital. Ho feia amb la força moral de no haver-los votat mai. I és que, després de l'entrevista radiofònica d'ahir del Gran Timoner, sembla que els pitjors temors tancats en el vell armari del subconscient es confirmen. Ha resistit molt, mesos intensos, però sembla que finalment un dels líders fonamentals del procés ha fet figa. Ep, tant de bo m'equivoqui i hi hagi rectificació! D'entrada, encara em resulta impossible escatir què ha portat el president Mas a dir el que ha dit sis dies abans de la Via Catalana, quan corresponia parlar només de la Cadena i del seu resultat natural: la concreció de la data i la pregunta de la Consulta. Per comptes d&#…