Ves al contingut principal

Alliçonar / Cal

ALLIÇONAR. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit alliçonar l’administració catalana sobre com cal utilitzar la llengua del país. Diu que recomanar-ne un ús preferent equival a un atac a la llibertat d’expressió dels funcionaris. L’argument és tan psicodèlic que fa riure. Entretant, la crua realitat és que, al Principat, es redacten un misèrrim 12,2% de les sentències en llengua catalana. Ja se sap, en la mentalitat imperial de la majoria de l’estament judicial a Catalunya, el bilingüisme sempre és per als altres. Trepitjar cada dia, de manera flagrant, els drets dels catalanoparlants als jutjats no és precisament una carta de presentació gaire lluïda per anar impartint lliçons. Si vol començar bé, el nou president del TSJC ja té camp per recórrer. Naturalment, no ho farà i nosaltres haurem de pensar en una justícia realment arrelada al país, la de la nova República.

CAL. El PSOE, una vegada més, incapaç d’assumir el seu passat. La seva responsabilitat en els crims del GAL. De fet, el Regne d’Espanya en el seu conjunt. Aquesta setmana hem recordat els quaranta anys de la mort de cinc manifestants a Vitòria a mans de la policia espanyola. Com la farsa de judici contra el president Companys. Com la nul·litat de les confiscacions d’arxius als particulars i les institucions catalanes que el TC es va atrevir a avalar fa només tres anys. El PSOE davant del mirall: defensar per sobre de tot l’herència del Felipe González de les mansions i les portes giratòries. La millor imatge per a explicar en què s’ha convertit el partit centenari de Pablo Iglesias. L’altre. El d’ara espera a la cantonada per substituir-lo. Qui no assumeix el seu passat es veu superat pel present.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.