Ves al contingut principal

Ambició / Encausat

AMBICIÓ. Està clar que l’Ada Colau vol arribar lluny. Hi té tot el dret. Aquesta setmana, la campanya de promoció d’un recull d’entrevistes a l’alcaldessa (“Ada, la rebel·lió democràtica”) publicat per Joan Serra, ens oferia un bon repertori de cops dedicats al líder de Podemos, Pablo Iglesias. Són dos galls en el mateix espai ideològic, però que es regalen una malfiança notable. Potser és per l’esperit stalinista que ha permès al professor liquidar al número tres del partit sense demanar l’opinió de ningú, en un exercici fulgurant de política des de baix; potser per l’èxit de Colau a l’hora de fagocitar les restes del comunisme més organitzat a Catalunya, mentre la IU de Garzón resisteix: els Comuns han integrat sense que ho sembli bona part de la mateixa gent que, d’Eulàlia Vintró a Imma Mayol, ha governat trenta anys la ciutat. I per tancar el cercle ara preparan el pacte amb el PSC.

ENCAUSAT. La fins fa no gaire gran veu de Societat Civil Catalana, acomboiada a tota hora pels mitjans dependentistes i no dependentistes, l’expresident de l’entitat Josep Ramon Bosch, anirà a judici sota l’acusació d’injúries. Les seves formes de pinxo l’han acabat perdent. Els greus insults que proferia des de l’anonimat a les xarxes socials van quedar al descobert i li van costar la fi de la seva rellevància pública. De ser rebut pel president del Govern espanyol a la Moncloa a seure als bancs dels acusats. Imagineu-vos què es diria des del dependentisme si un cas així s’hagués esdevingut a l’ANC. Entretant, aliè a qui realment insulta i degrada la convivència, Enric Millo acusava des del faristol del Parlament el vicepresident Junqueras de sembrar l’odi contra els qui pensen diferent, acusació que, com tothom sap, és un clàssic dels qui volen (ells, sí) sembrar l’odi contra els qui pensen diferent.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…