Ambició / Encausat

AMBICIÓ. Està clar que l’Ada Colau vol arribar lluny. Hi té tot el dret. Aquesta setmana, la campanya de promoció d’un recull d’entrevistes a l’alcaldessa (“Ada, la rebel·lió democràtica”) publicat per Joan Serra, ens oferia un bon repertori de cops dedicats al líder de Podemos, Pablo Iglesias. Són dos galls en el mateix espai ideològic, però que es regalen una malfiança notable. Potser és per l’esperit stalinista que ha permès al professor liquidar al número tres del partit sense demanar l’opinió de ningú, en un exercici fulgurant de política des de baix; potser per l’èxit de Colau a l’hora de fagocitar les restes del comunisme més organitzat a Catalunya, mentre la IU de Garzón resisteix: els Comuns han integrat sense que ho sembli bona part de la mateixa gent que, d’Eulàlia Vintró a Imma Mayol, ha governat trenta anys la ciutat. I per tancar el cercle ara preparan el pacte amb el PSC.

ENCAUSAT. La fins fa no gaire gran veu de Societat Civil Catalana, acomboiada a tota hora pels mitjans dependentistes i no dependentistes, l’expresident de l’entitat Josep Ramon Bosch, anirà a judici sota l’acusació d’injúries. Les seves formes de pinxo l’han acabat perdent. Els greus insults que proferia des de l’anonimat a les xarxes socials van quedar al descobert i li van costar la fi de la seva rellevància pública. De ser rebut pel president del Govern espanyol a la Moncloa a seure als bancs dels acusats. Imagineu-vos què es diria des del dependentisme si un cas així s’hagués esdevingut a l’ANC. Entretant, aliè a qui realment insulta i degrada la convivència, Enric Millo acusava des del faristol del Parlament el vicepresident Junqueras de sembrar l’odi contra els qui pensen diferent, acusació que, com tothom sap, és un clàssic dels qui volen (ells, sí) sembrar l’odi contra els qui pensen diferent.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas