Ves al contingut principal

Arriscar / Coalició

ARRISCAR. Els alcaldes de Celrà i Viladamat han estat els primers. Després ha arribat la valentia de la jove alcadessa de Berga. Els primers, tot i haver rebut les corresponents requisitòries, es neguen a subministrar cap informació a l’Audiència Nacional espanyola, tribunal especial que s’ha proposat perseguir les declaracions dels ajuntaments catalans a favor del trencament amb el Regne d’Espanya. La segona, ha estat imputada en negar-se a despenjar l’estelada de l’Ajuntament en jornada electoral. Aquests tres batlles de la CUP obren el front de la desobediència de manera coherent amb el posicionament que l’organització ha defensat fins ara. Cal que no els deixem sols, ni als seus respectius pobles, ni entre els més de vuit-cents ajuntaments adherits a l’Associació de Municipis per la Independència. Si tinguéssim mil com ells i ella ja hauríem guanyat.

COALICIÓ. Soscavar els interessos morals i materials de Catalunya, sotmetre-la, és el principal ciment del sistema polític espanyol. Si al “Congreso” encara els queden unes setmanes més de “teyatro” fins a arribar a la Gran Coalició que tothom sap que faran, al Parlament europeu, quan de Catalunya es tracta, l’acord ja és plenament operatiu de fa temps: PP, PSOE i Ciudadanos, segons un estudi fet públic per Izquierda Unida, coincideixen en un 75% de les votacions. Aquesta setmana ho han fet per oposar-se a una gestió individualitzada dels ports europeus. La seva derrota constitueix una magnífica notícia per al Port de Barcelona i pot esdevenir un precedent útil per fer saltar pels aires el model monopolístic que l’Estat espanyol imposa al sistema aeroportuari espanyol mitjançant Aena. D’això, naturalment, l’acord entre Sánchez i Rivera crec que no en parla.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…