Ves al contingut principal

Catalanofòbia / Creditors

CATALANOFÒBIA. Com la setmana anterior, aquesta ha vingut carregada de noves mostres de supremacisme espanyol contra els catalanoparlants. Les xarxes de la caverna bramant contra Miguel Ángel Román un periodista de la cadena esportiva BeIN Sports per gosar parlar el català “en obert” quan pensava que no ho estava. Ja sé, pensareu que de cafres n’hi ha a totes bandes. Però per comprovar fins a quin punt està estesa la cultura del menyspreu de les autoritats i els representants polítics espanyols contra la nostra llengua només cal resseguir les intervencions dels seus diputats davant del comitè de Llibertats Civils, Justícia i Afers Interiors del Parlament Europeu, tot traient importància a la denúncia, per part de la Plataforma per la Llengua, de 37 casos de vulneració de drets fonamentals a diferents indrets dels Països Catalans (especialment, al País Valencià) per l’únic motiu d’atrevir-se a emprar amb normalitat la llengua catalana. Increïble.

CREDITORS. Després dels successius fiascos electorals del 27-S (amb l’espaterrant resultat de 0 escons, 102.870 vots i un 2,51%) i el 20-D (0 escons, 64.726 vots i un 1,73% del total) Unió han entrat definitivament en caiguda lliure. Trenta anys de lideratge de Josep Antoni Duran i Lleida acaben com el rosari de l’aurora. El pitjor de tot, de quina manera ha llançat a les escombraries gairebé un segle d’història d’un partit tan important. Conscient de les majories creixents dins el sobiranisme podia haver deixat pas a d’altres que poguessin entomar l’aproximació d’Unió a l’independentisme. Però no, ell tenia una missió, la d’erosionar fins al darrer minut la majoria del Sí. I ho va aconseguir: la victòria expressament independentista va quedar a 2,26 punts de l’anhelat 50%. Missió acomplerta i a fer voltar les portes giratòries: festes amb ZP i vacances pagades a molts altres Palace.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…