Ves al contingut principal

Colonial / Clavagueres

COLONIAL. Un procurador habilitat per actuar davant els Jutjats de Badalona ha fet rebutjar un escrit presentat en català titllant-lo de “llengua estranya”. En contrast amb l’extrema generositat/feblesa (massa, com de fàcil és fer-los canviar de llengua!) amb la qual es captenen els catalanoparlants, hi ha qui actua amb total menyspreu pels usos, els costums i el patrimoni cultural del país on viu. Realment, costa d’entendre d’on els brolla tant supremacisme i una capacitat tan desbordant de menyspreu al país i la gent que els acull. Hi ha per a qui mig segle és poc temps per aprendre una llengua romànica veïna per tants conceptes a la seva llengua materna. Com sempre, a més, el menyspreu es gira del revés, 180 graus, i s’acusa els catalanoparlants de pretendre imposar la seva llengua. I així tot.

CLAVAGUERES. Després que la premsa letona hagi desvetllat aquests dies nous indicis de les maniobres combinades de les policies polítiques russa i espanyola per tacar amb una nova empastifada de guerra bruta els governs de Catalunya i Lateònia a través del denominat cas Dombrovskis (el del vicepresident de la Comissió europea que es diu que hauria cobrat a canvi d’una entrevista amable amb Catalunya a l’Agència Catalana de Notícies), aquests dies hem sabut que el mig miler de policies anti-disturbis mobilitzats a Catalunya pel ministre Fernández Díaz al voltant del 27-S, amb l’objectiu de prevenir (!?) la possibilitat d’una esclat de violència al carrer, encara no han cobrat per l’extra del seu desplaçament i desplegament: segons sembla, la despesa acumulada ascendeix a més de 300.00 euros que haurem de pagar entre tots per satisfer els deliris del ministre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…