Ves al contingut principal

Compi / Delegació

COMPI. Sí, els catalans tenim encara més motius que els espanyols per reclamar la República. Els Borbons, plens d’odi al nostre país (renuent fins a la violència a la seva implantació) han estat una veritable xacra moral i política, des del seu primer rei guillat, també, com el d’ara, de no Felip. Però més enllà de les circumstàncies històriques, monarquia suposa en essència furt democràtic. Alguns potser pensaven que amb la substitució del “campechano” vividor de rendes pel seu fill, el “preparao”, un monarca més professional, tot quedaria solucionat. Aquesta setmana, a través del missatge “sé fuerte” de la reina (vetat als mitjans oficials), hem sabut del tipus de relacions que estableix la família del monarca amb l’entorn oligàrquic espanyol. Perquè no és un problema de qui fa de rei, sinó d’una institució sense control democràtic i d’un republicanisme espanyol impossible a la pràctica.

DELEGACIÓ. Fa feredat. El camí de seguidisme total emprès per Miquel Iceta porta el PSC de cap a la irrellevància política a Catalunya. Després d’haver sagnat del tot el partit de qualsevol resta de l’antiga ànima catalanista (no en queda ni la consulta legal i acordada de Pere Navarro), en les properes setmanes veurem com l’extrem esquerra (és un dir) del partit accepta la identificació absoluta amb Ciudadanos. Cert que el partit taronja, en bona mesura, ja va fou en el seu dia una escissió espanyolista del PSC, però, a determinats municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, aquest gir copernicà, de confluència amb un partit encapçalat per exmilitants del PP com Rivera i Girauta serà una pirueta amb alt risc de col·lisió. Fins ara, el PSC acabava sempre sometent el seu matís particular als “interessos generals” del PSOE; ara, ja no els queda cap residu discurs propi.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…