Compi / Delegació

COMPI. Sí, els catalans tenim encara més motius que els espanyols per reclamar la República. Els Borbons, plens d’odi al nostre país (renuent fins a la violència a la seva implantació) han estat una veritable xacra moral i política, des del seu primer rei guillat, també, com el d’ara, de no Felip. Però més enllà de les circumstàncies històriques, monarquia suposa en essència furt democràtic. Alguns potser pensaven que amb la substitució del “campechano” vividor de rendes pel seu fill, el “preparao”, un monarca més professional, tot quedaria solucionat. Aquesta setmana, a través del missatge “sé fuerte” de la reina (vetat als mitjans oficials), hem sabut del tipus de relacions que estableix la família del monarca amb l’entorn oligàrquic espanyol. Perquè no és un problema de qui fa de rei, sinó d’una institució sense control democràtic i d’un republicanisme espanyol impossible a la pràctica.

DELEGACIÓ. Fa feredat. El camí de seguidisme total emprès per Miquel Iceta porta el PSC de cap a la irrellevància política a Catalunya. Després d’haver sagnat del tot el partit de qualsevol resta de l’antiga ànima catalanista (no en queda ni la consulta legal i acordada de Pere Navarro), en les properes setmanes veurem com l’extrem esquerra (és un dir) del partit accepta la identificació absoluta amb Ciudadanos. Cert que el partit taronja, en bona mesura, ja va fou en el seu dia una escissió espanyolista del PSC, però, a determinats municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, aquest gir copernicà, de confluència amb un partit encapçalat per exmilitants del PP com Rivera i Girauta serà una pirueta amb alt risc de col·lisió. Fins ara, el PSC acabava sempre sometent el seu matís particular als “interessos generals” del PSOE; ara, ja no els queda cap residu discurs propi.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas