Ves al contingut principal

Demonitzar / Desconnexió

DEMONITZAR. Un dels quinze fundadors de Ciudadanos ha entrat a la Real Academia Española de la llengua, fundada en temps de l’altre Felip de Borbó, el cinquè de Castella. En substitució de Martí de Riquer. Coses. Sobta la capacitat de Félix de Azúa per a insultar col·lectius sencers. De fet, milions de catalans. Diu que eduquem els nostres fills en l’odi a Espanya. Un veritable improperi contra tot el col·lectiu de mestres i professors i centenars de milers de mares i pares que estem encantats amb la immersió lingüística (on n’hi ha), el sistema que fa uns mesos, el 27-S, van tornar a triar gairebé tres de cada quatre votants catalans. Es tracta de demonitzar l’enemic per justificar la repressió? No voler dependre del “Congreso de los diputados” (amb perdó) significa odiar els espanyols? Ell odia als portuguesos i els francesos per no voler que decideixin per ell

DESCONNEXIÓ. L’Ana Pastor (la periodista) va visitar la ràdio pública del país i va reconèixer que, abans del 9-N, ja va notar que una part molt important de Catalunya ja ha desconnectat. La que es revela sòlidament enquesta rere enquesta del CEO, tan propera a la meitat del país. El repte institucional, l’engendrament de la República Catalana, després d’un trencament unilateral (l’únic possible) no serà gens-gens fàcil. Tampoc ho serà la desconnexió mental, tot i que la tinguem encara més a l’abast. Diumenge, la retransmissió de la Marató de Barcelona era un bon contra-exemple. Senyal produïda per la televisió del país i rètols que identificaven els corredors catalans amb una bandereta espanyola. Narradors que parlaven, una i altra vegada, de la carrera femenina més ràpida de la història a Barcelona i... en territori espanyol. Ai, els marcs de referència! Exemples de no desconnexió.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…