Ves al contingut principal

Desaforat / Enrere

DESAFORAT. Tots a una, el dependentisme no desaprofita cap oportunitat per victimitzar-se. Aquesta setmana, el nomenament d’una nova cúpula directiva a la Televisió de Catalunya ha estat una nova oportunitat per sortir-hi en tromba. L’objectiu principal, en aquest cas, un periodista compromès amb el país, en David Bassa. Els cou que la veu dels mitjans públics catalans es correspongui amb la majoria del país: no poden esborrar-nos del mapa, però intenten fer veure de mil maneres que no hi som. I sí, hi som i som majoria. Els cou, sobretot, perquè la televisió que blasmen és la que tria més d’un quaranta per cent dels catalans per informar-se i perquè és líder d’audiència al país. La seva impostura es detecta només de passar-hi el dit: ni una sola línia dedicada a analitzar el motiu pel qual la meitat dels catalans no existeixen per a Televisió Espanyola.

ENRERE. Amb ressò des dels mitjans més “hooligans” del dependentisme a Catalunya, a la desesperada, dins el paquet d’ofertes territorials “tutti fruti” de darrera hora, el PSOE ens ha ofert de la mà de Ciudadanos una llei de llengües (destinada també, encara que ara dissimulin, a envair i recentralitzar les nostres competències en la matèria) i l’acompliment de les inversions previstes en l’Estatutet de fa deu anys: aquell que l’advocat de l’Estat, sota les ordres de Zapatero, va col·laborar decisivament a trinxar. Ens tracten novament d’enzes. Pensen que, amb l’ús fetitxista de les paraules diàleg i negociació, dos mirallets i un sonall erosionaran la part més fredolica de l’independentisme. No veuen que cada dia que passa el moviment natural de la població, la màquina de fer catalans que som tots plegats, ells i nosaltres, genera nous individus lliures i desconnectats.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…