Ves al contingut principal

Descol·locats / Forts

DESCOL·LOCATS. De Pérez Reverte a Alfredo Urdaci, l’Espanya rònega ha reaccionat amb una histèria demencial contra el primer discurs de Gabriel Rufián al “Congreso” espanyol. Tot i que no ha fet sinó repetir els mateixos missatges dels darrers tres mesos. Fins i tot en això es demostra que no els interessa en absolut la nostra opinió. Reconec que tenia dubtes sobre la idoneïtat de la candidatura de Rufián: ara, vist (més enllà dels platós de 13tv) com treu de polleguera la carcúndia mesetària els he esvaït tots de cop. Rufián representa milers i milers de catalans, com ara un servidor, amb orígens parcial o totalment aliens a Catalunya. Un país construït sempre històricament (mal que els pesi als qui voldrien viure de perpetuar la divisió interna) amb l’aportació de gent de pas. Una màquina de fabricar catalans. Si no abans, des de l’arribada massiva d’occitans a les acaballes del segle XVI.

FORTS. Resulta especialment trist contemplar el grup dels QWERTY posar-se tan i tan sovint de part dels forts per humiliar els febles. Al diputat Coscubiela li encanta retreure al Govern de la Generalitat que parli del mandat rebut el 27-S i alhora demani un tracte just a l’executiu espanyol. Amb Rabell, parlen de “fanfarronada” per referir-se a les gestions del vice-president Junqueras per recuperar una part del que paguem i es rabegen en la debilitat financera d’unes institucions que recapten un 5% dels nostres impostos. Emparar els abusos dels forts. Una pena. És tan immoral com si els dediquéssim un tuit que digués alguna cosa com la següent, mirall del que ells afirmen de l’actual majoria parlamentària: “Sindicats continuen amb estratègia de matí vendre fum i a partir de la tarda anar a demanar el salari a l'empresari”.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…