Desglaç / Ingressar

DESGLAÇ. Dimarts el president Puigdemont rebia al Palau de la Generalitat al líder socialista espanyol Pedro Sánchez. La cita va estar envoltada d’un aire de visita oficial d’Estat que ja ens va bé. Normalitat institucional. Dos països que volen mantenir bones relacions. Els de la tercera via, però, com de costum, tornaven a obrir tota mena d’expectatives tot i l’evident buit que les sustenta. Una de les incògnites més atractives de l’immediat futur rau a saber quan durarà aquesta pantomima del referèndum que tothom sap impossible, però a on tots fan veure que hem retornat. És discutible si cal arribar al 50% dels votants o si (com em sembla a mi) n’hi ha prou amb un 48 a 39% dels qui han acceptat el plebiscit. El que fa vergonya intel·lectual discutir és si hi haurà alguna vegada o no un referèndum legal i acordat mentre acceptem la legalitat espanyola.

INGRESSAR. Amb la histèria del PP i de la caverna mediàtica madrilenya desencadenada, la Diputació de Barcelona ha estat potser la primera institució important que ha fet el pas. La Hisenda de la Generalitat està fent les passes necessàries per exhaurir les seves competències legals de recaptació. A més, però, tal i com els sindicats menys proclius a la llibertat de Catalunya han admès, la liquidació dels impostos a l’administració tributària catalana és perfectament legal, sempre que aquella els traspassi en temps i forma a l’espanyola. Així que aquesta hauria de ser una prioritat dels propers mesos: que la major part possible d’institucions i empreses ho facin i que la informació de què disposi la nova Hisenda del país sigui el més àmplia possible. I que, per tant, arribat el moment precís és pugui fer el clic unilateral amb la màxima eficiència possible.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas