Ves al contingut principal

Desglaç / Ingressar

DESGLAÇ. Dimarts el president Puigdemont rebia al Palau de la Generalitat al líder socialista espanyol Pedro Sánchez. La cita va estar envoltada d’un aire de visita oficial d’Estat que ja ens va bé. Normalitat institucional. Dos països que volen mantenir bones relacions. Els de la tercera via, però, com de costum, tornaven a obrir tota mena d’expectatives tot i l’evident buit que les sustenta. Una de les incògnites més atractives de l’immediat futur rau a saber quan durarà aquesta pantomima del referèndum que tothom sap impossible, però a on tots fan veure que hem retornat. És discutible si cal arribar al 50% dels votants o si (com em sembla a mi) n’hi ha prou amb un 48 a 39% dels qui han acceptat el plebiscit. El que fa vergonya intel·lectual discutir és si hi haurà alguna vegada o no un referèndum legal i acordat mentre acceptem la legalitat espanyola.

INGRESSAR. Amb la histèria del PP i de la caverna mediàtica madrilenya desencadenada, la Diputació de Barcelona ha estat potser la primera institució important que ha fet el pas. La Hisenda de la Generalitat està fent les passes necessàries per exhaurir les seves competències legals de recaptació. A més, però, tal i com els sindicats menys proclius a la llibertat de Catalunya han admès, la liquidació dels impostos a l’administració tributària catalana és perfectament legal, sempre que aquella els traspassi en temps i forma a l’espanyola. Així que aquesta hauria de ser una prioritat dels propers mesos: que la major part possible d’institucions i empreses ho facin i que la informació de què disposi la nova Hisenda del país sigui el més àmplia possible. I que, per tant, arribat el moment precís és pugui fer el clic unilateral amb la màxima eficiència possible.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…