Ves al contingut principal

Exclusió / Incitació

EXCLUSIÓ. La mort de mossèn Tronxo colpia la societat catalana encara a principis de setmana. Al seu funeral de dissabte a Berga hi assistien bona part de les principals autoritats del país, president i vicepresident inclosos. Als dos grans transatlàntics històrics/diplodocus de la premsa del país, “La Vanguardia” i “El Periódico”, però, la portada ignorava gairebé completament el traspàs d’una figura tan notable. Les edicions digitals de dissabte passat es limitaven a reproduir breus d’agència (de l’ACN, clar, sort que hi és) sobre la cerimònia de comiat. Res més. Pur tràmit. Sovint hem sentit a les seves plomes de referència parlar de manera més o menys directa de les greus exclusions que practica l’independentisme. Déu n’hi do, la voluntat d’ignorar la meitat del país que no els agrada. I així, passen els dies a la colònia, mentre nosaltres pensem com incloure’ls i ells com excloure’ns a base d’insults.

INCITACIÓ. El jutge del Tribunal d’Ordre Públic (blanquejat amb el nom d’Audiència Nacional) i ex-policia franquista Ismael Moreno ha encausat Joan Coma, regidor de Capgirem Vic, per incitació a la sedició, un delicte desconegut des dels seus temps de servei al règim. El Regne d’Espanya sempre fent passes fermes cap a una democràcia modèlica, inclusiva i simpàtica. Des d’aquest espai de sedició només podem fer que repetir les mateixes paraules que l’han portat a l’empaperament, amb el prec que se’ns consideri còmplices del mateix delicte. Som-hi: “Deixem de supeditar les decisions de les nostres institucions a les decisions de les institucions espanyoles, en particular a les decisions del Tribunal Constitucional, al que considerem mancat de legitimitat i competència”; “Desobediència, fa temps que la reclamem. Nosaltres hem dit que per fer la truita primer s’han de trencar els ous.” “Toma, Moreno” (aquesta darrera és meva).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.