Ves al contingut principal

Hara-Kiri / Incomprensible

HARA-KIRI. És ben bé que tot és relatiu. Qui ens havia de dir que trobaríem a faltar la “fermesa catalanista” de Pere Navarro i Maurici Lucena. La direcció dels socialistes catalans s’ha empassat el gripau del pacte del PSOE amb el partit nascut de l’anti-catalanisme més visceral sense dir ni piu. Digestió instantània. Està per veure, en canvi, que diran alguns dels elements del partit al territori, com ara els 52 alcaldes del PSC que formen part amb els seus ajuntaments de l’Associació de Municipis per la Independència. Per exemple, davant l’atac del text a la immersió lingüística, que el partit havia defensat sempre fins ara. Per no parlar de pesos pesants de l’àrea metropolitana de Barcelona com l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet que havia afirmat fins ara (i ha mantingut a les xarxes socials també després del pacte) que el PP i Ciudadanos són la mateixa cosa.

INCOMPRENSIBLE. Després de la marxa precipitada de l’alcalde de Girona, l’entrada d’Albert Ballesta des del número dinou de la llista de CiU a les darreres municipals va resultar difícil d’entendre. De veritat que s’ho valia, un espectacle tan poc edificant? La promesa del càrrec fallida, en el qual no va encertar a pronunciar una acceptació explicita va ser un mal senyal. Però es veu que el que comença malament sempre té tendència a empitjorar: l’intent d’aprovació del cartipàs municipal de la ma del PP i Ciudadanos significa un cop dur a la coherència del primer partit del Govern català. Recordeu quan la victòria de Trias era una baula fonamental en el procés? En pocs mesos, l’espanyolisme ha conquerit quotes insospitades i insospitables de protagonisme en la governació de tres de les quatre capitals provincials. Potser al final haureu de convenir que Colau no ens era tan aliena.

Comentaris

  1. Hara-Kiri PSC, dos beneficiats:
    1-el país,per la reducció d'una força unionista
    2-Colau & Cia pel regal de l'espai sociològic de l'esquerra federalista i pre-independentista.
    Algú estudiarà, algun dia, l'evolució del PSC els darrers anys, com exemple d'automarginació política .

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…