Ves al contingut principal

Hara-Kiri / Incomprensible

HARA-KIRI. És ben bé que tot és relatiu. Qui ens havia de dir que trobaríem a faltar la “fermesa catalanista” de Pere Navarro i Maurici Lucena. La direcció dels socialistes catalans s’ha empassat el gripau del pacte del PSOE amb el partit nascut de l’anti-catalanisme més visceral sense dir ni piu. Digestió instantània. Està per veure, en canvi, que diran alguns dels elements del partit al territori, com ara els 52 alcaldes del PSC que formen part amb els seus ajuntaments de l’Associació de Municipis per la Independència. Per exemple, davant l’atac del text a la immersió lingüística, que el partit havia defensat sempre fins ara. Per no parlar de pesos pesants de l’àrea metropolitana de Barcelona com l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet que havia afirmat fins ara (i ha mantingut a les xarxes socials també després del pacte) que el PP i Ciudadanos són la mateixa cosa.

INCOMPRENSIBLE. Després de la marxa precipitada de l’alcalde de Girona, l’entrada d’Albert Ballesta des del número dinou de la llista de CiU a les darreres municipals va resultar difícil d’entendre. De veritat que s’ho valia, un espectacle tan poc edificant? La promesa del càrrec fallida, en el qual no va encertar a pronunciar una acceptació explicita va ser un mal senyal. Però es veu que el que comença malament sempre té tendència a empitjorar: l’intent d’aprovació del cartipàs municipal de la ma del PP i Ciudadanos significa un cop dur a la coherència del primer partit del Govern català. Recordeu quan la victòria de Trias era una baula fonamental en el procés? En pocs mesos, l’espanyolisme ha conquerit quotes insospitades i insospitables de protagonisme en la governació de tres de les quatre capitals provincials. Potser al final haureu de convenir que Colau no ens era tan aliena.

Comentaris

  1. Hara-Kiri PSC, dos beneficiats:
    1-el país,per la reducció d'una força unionista
    2-Colau & Cia pel regal de l'espai sociològic de l'esquerra federalista i pre-independentista.
    Algú estudiarà, algun dia, l'evolució del PSC els darrers anys, com exemple d'automarginació política .

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…