Ves al contingut principal

Hologrames / Llibertat

HOLOGRAMES. L’intent fallit d’investidura espanyola ha tornat a demostrar que els independentistes no existim. Apartheid institucional. Ells ja han desconnectat de la majoria de la societat catalana. Per això poden repetir com un mantra, de manera tan irresponsable, afirmacions com la de la suposada fractura que es viu a Catalunya (com és de dur per ells que la nostra marxa no hagi suposat encara ni la cremadissa d’un contenidor!). Pedro Sánchez Gump oferia diàleg a tothom en el seu debat fallit. Excepte a ERC i Democràcia i Llibertat. Afirmava per activa i per passiva que no existia la possibilitat d’una majoria d’esquerres, tot i que els grups catalans, per activa i per passiva l’hi oferien. Entretant, la premsa dependentista catalana es movia en paràmetres semblants: Enric Juliana dedicava setze paraules a analitzar el paper dels diputats catalans en tot plegat en la seva crònica del segon dia de debat

LLIBERTAT. Punt i final a sis anys i mig de vergonya. 2331 dies d’oprobi. Un Estat que, com veiem en la persecució dels drets fonamentals dels catalans, a dins del propi país i a l’exterior, posa les seves estructures al servei del partidisme polític i en contra d’una part dels seus ciutadans. Un Estat que no dubta a reprimir amb la presó les idees. Fins i tot, si aquestes (finalment, i mira que els vas costar veure la llum!) són de pau. Que es troba molt més còmode en guerra contra la violència terrorista que contra la democràcia. Que tem molt més les urnes que les armes. Aquest dimarts recuperava la llibertat (que no els seus drets polítics fonamentals, conculcats encara descaradament pel Regne d’Espanya) Arnaldo Otegi: d’aquí no gaires anys potser podrà visitar el nostre país com a lehendakari d’una nova República basca.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…