Ves al contingut principal

Hologrames / Llibertat

HOLOGRAMES. L’intent fallit d’investidura espanyola ha tornat a demostrar que els independentistes no existim. Apartheid institucional. Ells ja han desconnectat de la majoria de la societat catalana. Per això poden repetir com un mantra, de manera tan irresponsable, afirmacions com la de la suposada fractura que es viu a Catalunya (com és de dur per ells que la nostra marxa no hagi suposat encara ni la cremadissa d’un contenidor!). Pedro Sánchez Gump oferia diàleg a tothom en el seu debat fallit. Excepte a ERC i Democràcia i Llibertat. Afirmava per activa i per passiva que no existia la possibilitat d’una majoria d’esquerres, tot i que els grups catalans, per activa i per passiva l’hi oferien. Entretant, la premsa dependentista catalana es movia en paràmetres semblants: Enric Juliana dedicava setze paraules a analitzar el paper dels diputats catalans en tot plegat en la seva crònica del segon dia de debat

LLIBERTAT. Punt i final a sis anys i mig de vergonya. 2331 dies d’oprobi. Un Estat que, com veiem en la persecució dels drets fonamentals dels catalans, a dins del propi país i a l’exterior, posa les seves estructures al servei del partidisme polític i en contra d’una part dels seus ciutadans. Un Estat que no dubta a reprimir amb la presó les idees. Fins i tot, si aquestes (finalment, i mira que els vas costar veure la llum!) són de pau. Que es troba molt més còmode en guerra contra la violència terrorista que contra la democràcia. Que tem molt més les urnes que les armes. Aquest dimarts recuperava la llibertat (que no els seus drets polítics fonamentals, conculcats encara descaradament pel Regne d’Espanya) Arnaldo Otegi: d’aquí no gaires anys potser podrà visitar el nostre país com a lehendakari d’una nova República basca.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…