Ves al contingut principal

Indult / Perseguits

INDULT. Mentre la idea d’Europa es desfà dia a dia, molt penosament, entre la sorra de les platges de les Illes gregues, les vulneracions de drets fonamentals i l’intercanvi de favors amb un règim, el turc, de tot menys democràtic, Marcel Surià, l’exalcalde convergent de Santa Fe del Penedès, passa els seus primers dies a la presó de Can Brians. El seu delicte: la ingenuïtat de pensar que facilitant-los papers contribuïa a donar-los una vida digna. Mentre els grans xoriços esquien a Baqueira o es llancen a l’aigua des de iots exclusius, aquest independentista entra a la presó. Si no ho fos, ben segur, el Govern espanyol li hauria atorgat algun dels milers d’indults que acostuma. Gent Surià és la que necessitem per fer la nova República. Sobre uns fonaments d’humanitat més sòlids.

PERSEGUITS. Ho hem vist en el cas d’Inés Arrimadas; quan fan ús només puntual del català, el seu perfil de twitter acostuma a ser objecte immediat de crítiques per part dels propis seguidors. Ara, Albert Rivera es queixa del mateix: de l’esbroncada rebuda des de la bancada del PP després d’utilitzar el català uns segons en el seu primer discurs al “Congreso”. “Acabáramos”. No em vull ni imaginar que hauria dit el mateix líder colonial si hagués estat un altre (sobretot, independentista) qui hagués fet exactament el mateix que ell. Però el més corprenedor de tot plegat és la seva sorpresa: després de sembrar l’odi i el ressentiment durant anys, de fer pivotar l’origen del seu partit damunt l’atac a la llengua catalana, ara s’exclama per les crítiques pel seu ús al “Congreso”?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…