Ves al contingut principal

Inspecció / Inversions

INSPECCIÓ. Els números són espectaculars. Si durant el segle XVIII la Catalunya ocupada pels Borbons va ser el territori d’Europa amb una proporció més espectacular de soldats damunt del terreny (més que a tot l’Imperi colonial americà!), ara el signe de la dominació són els inspectors d’hisenda. Catalunya ja era un país tradicionalment ple de bars a cada cantonada, però ara també ho és de forns i de funcionaris de l’administració perseguint el frau fiscal. Aquesta setmana s’ha fet públic que les inspeccions a Catalunya han augmentat el darrer any d’un 45%, per un 8% en el cas d’Espanya. El diputat Oriol Amat hi afegia a les xarxes socials una dada encara més interessant: amb l’augment d’un 45% d’inspeccions a Catalunya s’ha detectat un 7% més de frau; amb el l’increment d’un 8% a Espanya, un 27%. I tot i així, cada any que passem de dependència, el rasclet que aniran passant serà més punxegut.

INVERSIONS. Si hi ha una oportunitat en la qual el dependentisme es posa patètic és quan nega la capacitat econòmica d’una Catalunya independent. És de bojos: el motor clau en la creació de riquesa i desenvolupament a la Península durant els darrers dos segles i mig, diuen que no podria sobreviure a la secessió. Per desmentir-ho una vegada més, mentre altres mitjans anglosaxons reconeixien l’assetjament permanent de l’Estat al sanejament de la hisenda del país, el “Financial Times” ha assenyalat Catalunya aquests dies com el destí més cobejable del sud d’Europa per a invertir durant els propers dos anys. Recordeu, però, la vella màxima dels mitjans atrinxerats en el dependentisme: si noves inversions no paren d’arribar a Catalunya és perquè al món ningú creu que el procés vagi de debò; ara bé, si s’anuncia una desinversió. No ho dubteu, la culpa és de la nostra decisió d’emprendre el vol.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…