Ves al contingut principal

Intencionadament / Intoxicar

INTENCIONADAMENT. El fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s’oposa a l’arxivament de la causa contra el president Mas i les ex-conselleres Ortega i Rigau que han demanat les defenses. Considera que hi ha proves evidents (“sòlids indicis delictius”, tu!) de la intenció dels acusats de saltar-se la prohibició del Tribunal Constitucional d’organitzar una consulta sobre la independència. Sembla impossible que un simple procés participatiu, instrument modest de mobilització d’un moviment que reclama expressar-se políticament i decidir democràticament, pugui portar, a l’Europa occidental d’avui, a una persecució com la que cau sobre (amb el diputat Francesc Homs des del Suprem) els quatre polítics catalans. Sembla impossible, però el procés avança inexorablement cap a l’existència de presos polítics. Si acaba en condemna, no hi ha dubte, passarà a la història de l’estupidesa dels estats davant la reclamació de processos d’autodeterminació interns. Al Congrés dels Estats Units ja ho tenen clar.

INTOXICAR. El nou arquebisbe de Barcelona, l’aragonès catalanoparlant, del Matarranya, Juan José Omella, sembla un home ponderat, d’entesa. La seva entrada ha estat suau, això sí, potser massa desaparegut en el cas dels maristes de Sants. Als matins de TV3 afirmava que tot i que a Espanya es té una impressió molt generalitzada diferent, el cert és que l’experiència dels seus primers temps a Catalunya li ha mostrat que el procés sobiranista no provoca cap tensió social. Durant els darrers anys en particular, els mitjans espanyols han edificat maó a maó d’enguany i mentida una realitat paral·lela que els qui arriben al nostre país sense prejudicis desfan en un tres i no res. Amb sorpresa fins i tot. Entretant, una setmana més, per avalar-ho, el mateix Govern espanyol ha hagut de reconèixer que la inversió estrangera va créixer a Catalunya en gairebé 5.000 milions d’euros d’un 58%, mentre cau d’1,2 a Madrid.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.