Ves al contingut principal

Intencionadament / Intoxicar

INTENCIONADAMENT. El fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s’oposa a l’arxivament de la causa contra el president Mas i les ex-conselleres Ortega i Rigau que han demanat les defenses. Considera que hi ha proves evidents (“sòlids indicis delictius”, tu!) de la intenció dels acusats de saltar-se la prohibició del Tribunal Constitucional d’organitzar una consulta sobre la independència. Sembla impossible que un simple procés participatiu, instrument modest de mobilització d’un moviment que reclama expressar-se políticament i decidir democràticament, pugui portar, a l’Europa occidental d’avui, a una persecució com la que cau sobre (amb el diputat Francesc Homs des del Suprem) els quatre polítics catalans. Sembla impossible, però el procés avança inexorablement cap a l’existència de presos polítics. Si acaba en condemna, no hi ha dubte, passarà a la història de l’estupidesa dels estats davant la reclamació de processos d’autodeterminació interns. Al Congrés dels Estats Units ja ho tenen clar.

INTOXICAR. El nou arquebisbe de Barcelona, l’aragonès catalanoparlant, del Matarranya, Juan José Omella, sembla un home ponderat, d’entesa. La seva entrada ha estat suau, això sí, potser massa desaparegut en el cas dels maristes de Sants. Als matins de TV3 afirmava que tot i que a Espanya es té una impressió molt generalitzada diferent, el cert és que l’experiència dels seus primers temps a Catalunya li ha mostrat que el procés sobiranista no provoca cap tensió social. Durant els darrers anys en particular, els mitjans espanyols han edificat maó a maó d’enguany i mentida una realitat paral·lela que els qui arriben al nostre país sense prejudicis desfan en un tres i no res. Amb sorpresa fins i tot. Entretant, una setmana més, per avalar-ho, el mateix Govern espanyol ha hagut de reconèixer que la inversió estrangera va créixer a Catalunya en gairebé 5.000 milions d’euros d’un 58%, mentre cau d’1,2 a Madrid.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…