Ves al contingut principal

La via canadenca cap a l'atac de riure (Just for Laughs)

Hi ha els qui enganyen. Els qui juguen a embolicar la troca. A diferir, a posar-hi tants pals a les rodes com sigui possible, amb l'esperança que soni la flauta. Que el temps faci escampar la boira. Que baixi el suflé. A aquests no caldria fer-los gaire cas: són radicalment contraris a la independència de Catalunya, però els dol al fetge (és comprensible) haver de compartir i argumentar la seva oposició frontal de la mà de la dreta franquista. Ja se sap que la dreta catalana i l’espanyola són el mateix, però resulta que una demana acollir immediatament refugiats sirians i l'altra planta ganivetes a Melilla. Després hi ha els qui honestament creuen encara, encara que sembli impossible, que Espanya és reformable. Que no han tingut prou amb els 253 escons sobre 350 del darrer “Congreso de los diputados” en contra de permetre als catalans decidir democràticament el seu futur. Que no tenen prou a comprovar, CIS rere CIS, que dos terços dels espanyols o ja els està bé el que hi ha o preferirien una recentralització.

Som doncs, a l’espera que el col·lapse de la governavilitat espanyola se solucioni, amb el miratge del referèndum a tot gas. Després que la Carme Chacón posés dels nervis Ciudadanos mentant la bitxa, ara, Miquel Iceta ha fet saltar Inés Arrimadas tornant a posar damunt la taula la conveniència d’apel·lar a la via canadenca, si és que els catalans rebutgen en referèndum la reforma constitucional que impulsa el PSOE. És un veritable acudit que cal inscriure en la primera tipologia que us descrivia al principi d’aquest apunt. El líder socialista català sap perfectament que la possibilitat d’una reforma constitucional profunda en l’àmbit territorial (bàsicament, perquè una majoria clara dels espanyols no vol canvis) té zero possibilitats de reeixir. Suposaria posar d’acord la Gran Coalició i, per tant, portar a votació a Catalunya una proposta de la mà de Ciudadanos i el PP, per a confrontar-la a l’oposició de Podemos (sucant-hi pa de la submissió socialista a la dreta) i de tot l’independentisme. Així que quan parlen de la via canadenca em penso que es refereixen a aquell programa de preses de pèl amb càmera oculta, “Just for laughs”.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…