Ves al contingut principal

Liberals / Mandat

LIBERALS. A Espanya els d’Albert Rivera intenten passar per liberals. Tot i que els seus primers espases a la bancada del “Congreso” hagin estat militants i candidat (en el cas de Juan Carlos Girauta) del Partido Popular que ara repudien. Fins i tot a Europa, necessitats de la seva suposada empenta electoral, se’ls han cregut. Clar que, d’un Parlament que premia Societat Civil Catalana pel foment a la convivència t’ho pots creure pràcticament tot. Aquí, en canvi, al Parlament, continuen amb l’espectacle al qual ens tenen acostumats de fa anys. La darrera pensada, pròpia d’un partit que té sempre com a primera prioritat les preocupacions reals de la gent, ha estat la de prohibir per llei que les institucions del país (m’esforçaré a repetir-ho) es refereixin al nostre país com a un país amb estructures pròpies de país. Certament, és una de les idees més liberals que recordo.

MANDAT. En Quim Torra insistia aquesta setmana en la necessitat de mantenir el rigor i la calma. És precís que aquest any i mig que ens espera siguem molt contundents a l’hora d’exigir resultats a la majoria parlamentària que va sortir del 27-S. Hem de compensar-ho, però, també, amb una actitud de prudència i de confiança. Les notes, a final de curs. Cal superar urgentment aquest pessimisme que rebrota una vegada i una altra a cada passa que fem. Aquest deixar-nos prendre la iniciativa. És increïble (disculpeu que em repeteixi) de quina manera els QWERTY, amb 11 diputats i menys d’un 9% dels vots, ens han pres la cartera, fins a aconseguir que la immensa majoria dels mateixos independentistes hagin passat a considerar que el mandat del 27-S passa pel referèndum impossible que els de Rabell i Lienas portaven al programa electoral i que els va donar menys vots dels qui tenia ICV-EUiA.

Comentaris

  1. No Granollacs el que passa es que al govern genera desconfiança perque no se'ls veu el taranná , i la veritat amb algunes declaracions mes aviat se'ls veu el llautó.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…