Ves al contingut principal

Liberals / Mandat

LIBERALS. A Espanya els d’Albert Rivera intenten passar per liberals. Tot i que els seus primers espases a la bancada del “Congreso” hagin estat militants i candidat (en el cas de Juan Carlos Girauta) del Partido Popular que ara repudien. Fins i tot a Europa, necessitats de la seva suposada empenta electoral, se’ls han cregut. Clar que, d’un Parlament que premia Societat Civil Catalana pel foment a la convivència t’ho pots creure pràcticament tot. Aquí, en canvi, al Parlament, continuen amb l’espectacle al qual ens tenen acostumats de fa anys. La darrera pensada, pròpia d’un partit que té sempre com a primera prioritat les preocupacions reals de la gent, ha estat la de prohibir per llei que les institucions del país (m’esforçaré a repetir-ho) es refereixin al nostre país com a un país amb estructures pròpies de país. Certament, és una de les idees més liberals que recordo.

MANDAT. En Quim Torra insistia aquesta setmana en la necessitat de mantenir el rigor i la calma. És precís que aquest any i mig que ens espera siguem molt contundents a l’hora d’exigir resultats a la majoria parlamentària que va sortir del 27-S. Hem de compensar-ho, però, també, amb una actitud de prudència i de confiança. Les notes, a final de curs. Cal superar urgentment aquest pessimisme que rebrota una vegada i una altra a cada passa que fem. Aquest deixar-nos prendre la iniciativa. És increïble (disculpeu que em repeteixi) de quina manera els QWERTY, amb 11 diputats i menys d’un 9% dels vots, ens han pres la cartera, fins a aconseguir que la immensa majoria dels mateixos independentistes hagin passat a considerar que el mandat del 27-S passa pel referèndum impossible que els de Rabell i Lienas portaven al programa electoral i que els va donar menys vots dels qui tenia ICV-EUiA.

Comentaris

  1. No Granollacs el que passa es que al govern genera desconfiança perque no se'ls veu el taranná , i la veritat amb algunes declaracions mes aviat se'ls veu el llautó.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…