Ves al contingut principal

Mentalitat / Multilateral

MENTALITAT. Una setmana horrible, de Flavià i Freginals a Brusel·les i Cruyff. Quan s’analitzi en perspectiva, la figura de l’holandès serà recordada com un dels símbols pregons d’una societat en procés de canvi de mentalitat cap a la seva majoria d’edat, en dos etapes clau en el nostre camí per esdevenir un país normal. La seva arribada al terreny de joc del Barça va coincidir amb la lenta (i encara incompleta) desaparició del franquisme i amb la presa de consciència que no sempre havíem de perdre; l’aterratge a la banqueta, amb l’eufòria olímpica i el descobriment que podíem fer coses molt grans i que podíem ocupar un paper propi i capdavanter al món. Lliures de tuteles dels qui ens havien volgut esborrar del mapa. Segurament, sense aquestes dues etapes on Cruyff jugà un paper determinant fora impossible explicar la fase final del camí cap a la República Catalana on ara som.

MULTILATERAL. Aquests dies hem sentit una vegada més el vicepresident insistir en la naturalesa multilateral que tindrà el procés català. Hi torna per treure pors? Està molt bé apel·lar a la varietat d’actors públics i privats que necessàriament hi intervindran en el moment decisiu, amb paper estel·lar per als creditors d’Espanya i els governs defensors dels seus interessos, que tindran, ben segur, un protagonisme clau. Essent aquesta multilateralitat innegable (al cap i a la fi ningú no esdevé estat independent mentre no el reconeixen tercers), a un servidor, però, l’amoïna el fet que no es parli clar als catalans: aquest escenari de negociació amb pluralitat d’actors només és generarà quan la part catalana, nosaltres, situï el conflicte polític en un estadi irreversible de trencament, i a aquest escenari s’arribarà, només (perquè el referèndum legal i acordat com tothom sap encara que li convingui dissimular-ho és impossible) a través d’un acte unilateral.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.