Pensar / Respecte

PENSAR. La setmana del Mobile World Congress ha vingut marcada per la vaga dels transports metropolitans de Barcelona, particularment incòmoda en el cas del Metro. L’alcaldessa de Barcelona l’ha qualificat de desproporcionada i ha fet publicar els salaris dels treballadors, fet que ha permès descobrir que, com arreu, per desgràcia, al final, és la capacitat de pressionar l’amo allò que acaba per determinar l’estatus laboral. Una part notable de l’espai ideològic de l’esquerra que dóna suport al govern municipal de la capital ha manifestat la seva incomoditat patent. Si més no, el conflicte ha de servir per avaluar en carn pròpia fins a quin grau de demagògia sectària som capaços d’arribar, de vegades, des de l’oposició al poder. Exactament la mateixa que ara des de molts racons del quadrilàter se’ls aplica a ells disparant indiscriminadament contra el dret de vaga.

RESPECTE. El socialista Javier Lambán, president d’Aragó, ha visitat aquesta setmana el president de la Generalitat per abordar els temes més candents de la relació bilateral entre els dos països. Ha aprofitat per oferir-se com a mitjancer, alhora que afirmava que treballarà per a evitar la independència de Catalunya. És una mica sorprenent la manca de respecte amb la qual l’espanyol mig tracta el nostre país. Em sembla perfecte que Lambán no vulgui la independència, però, almenys, hauria de començar per manifestar respecte a la voluntat política del país on va. Clar que gent que manifesta tan poca estima pel passat lliure i el futur de la seva pròpia terra, que la vol submisa als de sempre, és difícil que canviï de perspectiva. Una pena, perquè a tots plegats ens convenen unes relacions molt més fluïdes. Però, això sí, des del respecte.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas