Ves al contingut principal

Pensar / Respecte

PENSAR. La setmana del Mobile World Congress ha vingut marcada per la vaga dels transports metropolitans de Barcelona, particularment incòmoda en el cas del Metro. L’alcaldessa de Barcelona l’ha qualificat de desproporcionada i ha fet publicar els salaris dels treballadors, fet que ha permès descobrir que, com arreu, per desgràcia, al final, és la capacitat de pressionar l’amo allò que acaba per determinar l’estatus laboral. Una part notable de l’espai ideològic de l’esquerra que dóna suport al govern municipal de la capital ha manifestat la seva incomoditat patent. Si més no, el conflicte ha de servir per avaluar en carn pròpia fins a quin grau de demagògia sectària som capaços d’arribar, de vegades, des de l’oposició al poder. Exactament la mateixa que ara des de molts racons del quadrilàter se’ls aplica a ells disparant indiscriminadament contra el dret de vaga.

RESPECTE. El socialista Javier Lambán, president d’Aragó, ha visitat aquesta setmana el president de la Generalitat per abordar els temes més candents de la relació bilateral entre els dos països. Ha aprofitat per oferir-se com a mitjancer, alhora que afirmava que treballarà per a evitar la independència de Catalunya. És una mica sorprenent la manca de respecte amb la qual l’espanyol mig tracta el nostre país. Em sembla perfecte que Lambán no vulgui la independència, però, almenys, hauria de començar per manifestar respecte a la voluntat política del país on va. Clar que gent que manifesta tan poca estima pel passat lliure i el futur de la seva pròpia terra, que la vol submisa als de sempre, és difícil que canviï de perspectiva. Una pena, perquè a tots plegats ens convenen unes relacions molt més fluïdes. Però, això sí, des del respecte.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…