Ves al contingut principal

Poders / Realitat

PODERS. Si la cosa no canvia podem continuar amb un govern espanyol en funcions fins l’estiu; si encara empitjora, tindrem un any sencer de ració extra de Rajoy. Però, si la policia política del ministre Fernández Díaz mai no descansa, la tramoia de l’estat tampoc. L’encalçament de cada divendres als catalans es manté furibund. Però no només. Aquesta setmana, un dels portaveus del PP, el modèlic Pablo Casado (menys forçat que la jove Levy, tan impostada en les seves aparicions de faristol que fa peneta), ha afirmat amb contundència que mentre governi el seu partit Arnaldo Otegi no serà candidat a res. Resulta difícil acreditar d’una manera més fefaent allò que ja sabem per al cas català: que els tribunals espanyols, pel que fa a la qüestió de la sobirania, actuen com un sol home al dictat del poder executiu. Una divisió de poders modèlica.

REALITAT. Mentre els polítics espanyols fan voltes i més voltes per no parlar de Catalunya, la darrera enquesta del CIS tornava a reblar el clau. Quan és pregunta aquí i allà si es desitja una forma de govern més descentralitzada la resposta dibuixa, amb una claredat absolutament meridiana, els dos països que ja som. Ni crisi de convivència ni gaites: dues maneres de veure el món. En volen més un 5% dels votants del PP, un 14% dels de Ciudadanos i un 16% dels del PSOE (aquí, també, tan juntets!); no gaire més enllà, el 27% dels d’Izquierda Unida i només el 37% dels votants pròpiament espanyols de Podemos. A l’altra riba, volen més autogovern o tot l’autogovern un 70% dels electors d’En Comú Podem, un 97% dels de CDC i un 98% dels d’ERC. Que aquests dos pols no tenen encaix possible, a hores d’ara ja ho sap tothom.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…