Poders / Realitat

PODERS. Si la cosa no canvia podem continuar amb un govern espanyol en funcions fins l’estiu; si encara empitjora, tindrem un any sencer de ració extra de Rajoy. Però, si la policia política del ministre Fernández Díaz mai no descansa, la tramoia de l’estat tampoc. L’encalçament de cada divendres als catalans es manté furibund. Però no només. Aquesta setmana, un dels portaveus del PP, el modèlic Pablo Casado (menys forçat que la jove Levy, tan impostada en les seves aparicions de faristol que fa peneta), ha afirmat amb contundència que mentre governi el seu partit Arnaldo Otegi no serà candidat a res. Resulta difícil acreditar d’una manera més fefaent allò que ja sabem per al cas català: que els tribunals espanyols, pel que fa a la qüestió de la sobirania, actuen com un sol home al dictat del poder executiu. Una divisió de poders modèlica.

REALITAT. Mentre els polítics espanyols fan voltes i més voltes per no parlar de Catalunya, la darrera enquesta del CIS tornava a reblar el clau. Quan és pregunta aquí i allà si es desitja una forma de govern més descentralitzada la resposta dibuixa, amb una claredat absolutament meridiana, els dos països que ja som. Ni crisi de convivència ni gaites: dues maneres de veure el món. En volen més un 5% dels votants del PP, un 14% dels de Ciudadanos i un 16% dels del PSOE (aquí, també, tan juntets!); no gaire més enllà, el 27% dels d’Izquierda Unida i només el 37% dels votants pròpiament espanyols de Podemos. A l’altra riba, volen més autogovern o tot l’autogovern un 70% dels electors d’En Comú Podem, un 97% dels de CDC i un 98% dels d’ERC. Que aquests dos pols no tenen encaix possible, a hores d’ara ja ho sap tothom.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas