Ves al contingut principal

Poders / Realitat

PODERS. Si la cosa no canvia podem continuar amb un govern espanyol en funcions fins l’estiu; si encara empitjora, tindrem un any sencer de ració extra de Rajoy. Però, si la policia política del ministre Fernández Díaz mai no descansa, la tramoia de l’estat tampoc. L’encalçament de cada divendres als catalans es manté furibund. Però no només. Aquesta setmana, un dels portaveus del PP, el modèlic Pablo Casado (menys forçat que la jove Levy, tan impostada en les seves aparicions de faristol que fa peneta), ha afirmat amb contundència que mentre governi el seu partit Arnaldo Otegi no serà candidat a res. Resulta difícil acreditar d’una manera més fefaent allò que ja sabem per al cas català: que els tribunals espanyols, pel que fa a la qüestió de la sobirania, actuen com un sol home al dictat del poder executiu. Una divisió de poders modèlica.

REALITAT. Mentre els polítics espanyols fan voltes i més voltes per no parlar de Catalunya, la darrera enquesta del CIS tornava a reblar el clau. Quan és pregunta aquí i allà si es desitja una forma de govern més descentralitzada la resposta dibuixa, amb una claredat absolutament meridiana, els dos països que ja som. Ni crisi de convivència ni gaites: dues maneres de veure el món. En volen més un 5% dels votants del PP, un 14% dels de Ciudadanos i un 16% dels del PSOE (aquí, també, tan juntets!); no gaire més enllà, el 27% dels d’Izquierda Unida i només el 37% dels votants pròpiament espanyols de Podemos. A l’altra riba, volen més autogovern o tot l’autogovern un 70% dels electors d’En Comú Podem, un 97% dels de CDC i un 98% dels d’ERC. Que aquests dos pols no tenen encaix possible, a hores d’ara ja ho sap tothom.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…