Ves al contingut principal

Problema / Procés

PROBLEMA. Gotes en un oceà d’espanyolisme. Núria Parlón ha tornat a defensar el dret a decidir en un acte d’Òmnium, escortada pel regidor barceloní Gerardo Pisarello i l’alcaldessa de Badalona Dolors Sabaté. Ho ha fet invocant el referèndum acordat del qual ha parlat també aquests dies el socialista basc Odón Elorza. Són l’excepció. Per això no té sentit que l’alcaldessa de Santa Coloma parli de discrepància entre socialistes espanyols i catalans al voltant del referèndum. Pràcticament, ja no n’hi ha cap de descripància. Comparteixen anàlisi (això és una crisi de convivència), “solució” (promesa d’una reforma constitucional que saben que no es farà mai) i negativa (votar en referèndum què és allò que volem sobre la independència). L’únic problema real dels socialistes catalans, a hores d’ara, és el seu procés de convergència amb l’extrema dreta espanyolista i colonial a Catalunya.

PROCÉS. Dimecres, la CUP presentava la proposta del seu grup per a l’organització del procés constituent. Amb petites variants, diverses organitzacions de la societat civil van perfilant també les seves. El camí està marcat i ara cal que tots hi juguem a fons per engrescar. Encara que del debat no hauria de sortir un projecte constitucional excessivament encotillat. Els cupaires proposen un Fòrum Social que avanci en set àmbits i proposi per a cadascun d’ells dues qüestions clau que siguin portades a referèndum abans d’acabar aquesta legislatura, a fi que serveixin de grans fites del text constitucional de la nova República. A continuació, unes eleccions constituents en les quals, s’entén, els partits independentistes haurien de superar el 50% dels vots i que donarien peu a una declaració d’independència i a l’entrada en vigor de les lleis de desconnexió que prepararem durant els proper any i mig. Fem-ho.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…