Ves al contingut principal

Reiniciar / Verbalisme

REINICIAR. Ho hem dit ja tantes vegades que costa d’entendre que no ens hi estem posant de manera més urgent, pública i notòria. És el gran espai obert per tornar a generar il·lusió i engrescar més catalans. Emprant tots els mitjans al nostre abast. També, els de comunicació públics. Els nostres adversaris ho criticaran tot, així que, nosaltres, a la nostra. El cap de setmana passat, sota els auspicis de la plataforma Reinicia.cat va començar la convenció constitucional catalana. Dimarts, després de substituir amb pena immensa la presidència de Muriel Casals, Lluís Llach prenia el relleu al capdavant de la comissió parlamentària d’estudi del procés constituent. Cal crear sinèrgies potents. Que els processos popular i institucional es retro-alimentin. En particular, si esclata l’acció repressiva de l’Estat contra el Parlament.

VERBALISME. Som en temps contradictoris. Tothom sap que la repressió de les institucions espanyoles contra el Govern i el Parlament ha de començar d’un moment a l’altre, però impera la sensació que les dues parts volen forçar que l’inici de tot plegat (per seguir la famosa expressió d’en Piqué) sigui en el terreny més favorable possible. Per això, tal i com defensava fa ben poc en Toni Soler, cal fugir d’un verbalisme excessiu, però també és important la confiança en els que van al capdavant. Al cap i a la fi, tampoc no ens queda una altra. És important no generar expectatives que portin a la frustració permanent, sobretot si volem mantenir-nos preparats per sumar la gent a les institucions quan calgui començar a aplicar la resistència gandhiana de la qual alguns líders de l’independentisme han parlat darrerament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.