Ves al contingut principal

Subvencionats / Supervisat

SUBVENCIONATS. Com ens té acostumats en la seva magnífica secció “Pareu Màquines”, a l’ARA, l’Àlex Gutiérrez ens ofereix un punt de vista molt recomanable. Aquesta setmana ha posat damunt la taula l’espectacular via de finançament del Govern espanyol a un dels diaris de referència de l’espanyolisme. Si això no és irregular, què podria ser-ho? Segur, segur que “El Mundo” ens oferirà una profunda investigació periodística (sense necessitat de talps ni filtracions oficials) sobre de quina manera s’aconsegueix una concessió de TDT a cost zero i, alhora, la capacitat de rellogar-la a un tercer, poc després, pel mòdic preu de setanta milions d’euros. Senzillament espectacular. Ah, i sobretot, recordeu una premissa bàsica de tot bon tertulià dependentista: els mitjans catalans estan tots a favor del procés (!) per què viuen de les subvencions de la Generalitat.

SUPERVISAT. El judici pel denominat cas Nóos ha continuat aquesta setmana amb la declaració d’un dels principals encausats, l’insubordinat i parlador Diego Torres. El seu testimoni, del tot esborronador. Presumptament, apunta al fet que el mateix rei Juan Carlos era conscient de tot, que la seva (suposada) amant de cambra era qui proposava les estratègies d’evasió fiscal i que, fins i tot, era la mateixa Hisenda espanyola la que supervisava l’entramat empresarial organitzat per convertir la família reial en titular d’una de les principals fortunes de l’Estat espanyol. Preciós. Sembla que l’acord de govern espanyol progressista i reformista no dedica ni una sola línia no ja a repensar la forma d’Estat, sinó ni tan sols a posar en cintura el cap de l’Estat. Un govern reformista en el qual el més important seguirà igual.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…