Ves al contingut principal

Unilateral / Viratge

UNILATERAL. Una comissió d’estudi del Congrés dels Estats Units ha abordat els processos d’autodeterminació en marxa, parant una atenció especial al cas català i criticant durament l’immobilisme legalista de la posició espanyola i europea al respecte. No busqueu cap crònica o anàlisi a “La Vanguardia” o “El Periódico”: la mateixa nit dedicaven zero caràcters a parlar-ne. Des de la distància, els experts acadèmics cridats a la comissió recordaven el precedent kosovar per a establir que cap norma de dret internacional prohibeix una declaració unilateral d’independència i que si els catalans optem per aquesta via la resposta de la comunitat internacional haurà de tenir en compte en primer lloc la voluntat democràtica dels ciutadans de Catalunya i no pas l’ordenament constitucional espanyol. Com ha passat en gairebé totes les independències. Una veritable puntada de peu al cul del ministre García-Margallo.

VIRATGE. És el partit que més poder ha acumulat, amb el PSC, en els més de trenta-cinc anys d’autonomisme, tocat arran de les convulsions provocades pel procés. Mentre els socialistes continuen la seva deriva cap a la fusió amb el neo-lerrouxisme, els convergents, amb Artur Mas fent de gran pare del partit, donen pals de cec amb la intenció d’encertar la fórmula exacta (en l’àmbit ideològic i sobiranista) que els permeti agafar aire. L’èxit dels comuns a les eleccions espanyoles amb un discurs referumdista (volem votar sobre la independència però no sabem si volem o no la independència) ha obert un miratge en l’estratègia convergent. La voluntat d’eixamplar el camp, però, pot fer perdre confiança en l’objectiu i escolar-se els vots dels convençuts. Ves per on, els principals beneficiaris dels dubtes que podria transmetre ara mateix CDC podrien ser els Demòcrates de Toni Castellà.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…