Ves al contingut principal

Ajuts / Barra

AJUTS. A poc que un escoltés les converses de cafè en l’àmbit rural s’hi sentia, durant mesos, com a remor de fons, una afirmació taxativa: molt de compte, que si ens independitzem perdrem els ajuts europeus. Era i és un argument sense sentit, d’entrada, perquè nosaltres som contribuents nets a les arques europees i, per tant, arribat el cas (que no serà) fins i tot podríem substituir-los per altres de propis. Però és una fal·làcia doble, com la majoria de les que ens brinden els nostres adversaris: allò que ells presenten com a conseqüència de la independència, en realitat ho és de l’autonomisme i ja es produeix ara mateix. Aquesta setmana, un estudi en profunditat fet públic pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) avalua en 20 MEUR les pèrdues derivades de la reforma de la PAC al nostre país en relació a 2013, una rebaixa de prop d’un 10%.

BARRA. L’expresident extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra aprofitava dimecres una taula rodona organitzada a la Universitat de Sevilla pel Diplocat per llançar l’enèsima amenaça contra els representants polítics del poble de Catalunya; a més de dir-nos colpistes, hi afegia, com a argument central per rebutjar la nostra independència, que no vol que marxem, perquè tenim una renda més alta. Sincer, sí que l’és. A les poques hores, en fer-se pública la desviació anual del dèficit públic de l’Estat espanyol, el ministre d’Hisenda del Regne aprofitava per carregar contra els governs de Catalunya i el País Valencià, amb les Balears, els territoris més castigats pel dèficit fiscal i que més contribueixen a engruixir les seves arques. Després d’anys centrifugant totes les retallades del dèficit cap avall, Montoro insistia a exigir noves mesures d’ajust. Ni tan sols l’ultra-espanyolisme de Ciudadanos li ha pogut comprar, aquesta vegada, l’argument. Imagineu-vos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…