Ves al contingut principal

Apartheid / Buit

APARTHEID. No patiu, que de la magistrada Àngels Vivas no us en parlarà ni “La Vanguardia” ni “El Periódico”. Enric Juliana està massa ocupat ficant en el mateix sac tot l’independentisme català i la Lega Nord. Enric Hernández, analitzant un per un els moltíssims perills que es deriven del procés. En canvi, n’ha fet menció el diari “Abc”: cinc vocals del Consell General del Poder Judicial han emès un vot particular contra l’elecció d’Antonio Recio (el candidat conservador del govern espanyol) com a president del TSJC, tot assegurant que la magistrada Vivas, amb mèrits molt superiors, va ser relegada únicament per haver signat el famós “manifest dels 33”. Marhuenda la va posar en la diana i els magistrats discrepants hi aprecien un cas de “discriminació ideològica”. Recordeu, però, que som els catalans partidaris de la independència els qui dividim, fracturem i discriminem els qui pensen diferent. Haurem de fer un manifest.

BUIT. Diversos analistes han vist en l’entrevista de Jordi Évole al president espanyol de diumenge a la nit, el cant de cigne de la seva presència a la Moncloa. Ja veurem. L’entrevista va tenir els habituals moments surrealistes que protagonitza el líder popular, com quan va afirmar que “Cruyff ha hecho cosas”, o, sobretot, quan va afirmar que Espanya és un gran país i que, per exemple, disposa d’una xarxa de carreteres i trens densíssima, “vacíos, però la tenemos”, va dir, textualment. Tanta inconsciència, mentre el sistema de pensions espanyol és a punt de fer fallida i les comunitats han hagut d’assumir retallades insuportables en els serveis bàsics, resulta dantesca. Vantar-se d’uns trens buits en unes línies (gairebé totes) que d’aquí no gaires anys caldrà tancar per insostenibles és realment de bojos. Gairebé diria que és pitjor que encerclar-lo amb mil i un casos de corrupció.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…