Ves al contingut principal

Blocar / Blocar

BLOCAR (I). L’alcalde de Cornellà de Llobregat, Antoni Balmón, expressava aquesta setmana el seu convenciment (compartit per alguns independentistes) que sense referèndum, el procés morirà d’inanició. Aquesta certesa, naturalment, esperona els socialistes catalans i espanyols a plantar-se encara amb més força immobilista. El negociador del PSOE, Antonio Hernando, admetia entretant que gairebé l’única proposta inacceptable de Podemos ha estat el referèndum a Catalunya. La conclusió d’una part substancial dels adversaris de la independència és que cal mantenir-se forts sense fer cap concessió a l’exercici de la democràcia: al contrari d’allò que nosaltres fa quatre anys que demostrem al carrer i a les urnes, ells estan convençuts que no som una comunitat política amb dignitat. Ens tocarà a nosaltres, els propers mesos, tornar a demostrar si ho som o no. Si estem disposats a conformar-nos o a saltar la paret, encara que sigui amb risc de caiguda.

BLOCAR (II). Iniciativa ha celebrat la seva XI Assemblea Nacional i ha renovat l’executiva, amb Marta Ribas i David Cid com a nous coordinadors nacionals i Ernest Urtasun com a portaveu del partit. La presència als mitjans d’una força amb quatre diputats al Parlament ha estat estratosfèrica. Encantats de blocar el procés, diuen apostar molt fort per un referèndum acordat amb Espanya que, en realitat, saben que mai tindrà lloc. La seva tria: governar l’autonomia d’aquí quinze mesos, tot ensorrant el procés constituent d’un nou país. Fer caure el projecte d’una República Catalana. Tothom té dret a lluitar pel manteniment de l’statu quo de dependència, però el que més m’admira és que ara optin per alinear-se contra el procés i, simultàniament, aspirin a que d’aquí un any l’independentisme d’esquerres els faci de catifa i els doni suport per governar l’autonomia. Són uns veritables campions.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…