Ves al contingut principal

Blocar / Condicionar

BLOCAR (i III). Un d’aquests nous coordinadors d’Iniciativa, David Cid, ha llançat la seva diatriba particular contra les formacions d’esquerra independentista tot afirmant que ells són els únics que no han fet mai per acció o per omissió un president de dretes. A banda de les disquisicions sobre què significa en polítiques d’esquerres fer president José Montilla o Jordi Hereu, la seva aposta pel referèndum consentit per Espanya els situa en una forta contradicció: atès que, com ells coneixen perfectament, tres quartes parts dels espanyols (començant per la majoria dels votants de Podemos) no són partidaris de cap referèndum a Catalunya, defensar-lo significa esperar un permís que mai arribarà. Així que ells no han fet mai un president de dretes però en canvi s’avenen a blindar una Monarquia que tenim la certesa que governarà cada dècada la dreta neofranquista espanyola.

CONDICIONAR. Arran de les negociacions per formar govern, la política espanyola continua caient pel pendent del descrèdit. Els dies del teatre s’exhaureixen i entrem ja a la recta final. Quan es veurà si la Gran Coalició (l’única opció d’acord que realment ha estat damunt la taula) té alguna possibilitat o no de reeixir. De tan fals, el plantejament dels quatre partits espanyols s’ha esforçat a amagar en tot moment quin és el veritable punt de desacord: la solució d’una sortida acordada al plet català. Populars, socialistes i Ciudadanos representen els dos terços d’espanyols partidaris de deixar les coses com estan o fins i tot d’accentuar el camí de la recentralització que el PP ha forçat darrerament a través de la crisi. Podemos ha utilitzat la proposta de referèndum, justament per a evitar l’acord amb el PSOE: prefereix quatre anys més d’oposició que li permetin fer el “sorpasso” per l’esquerra i assaltar la Moncloa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…