Ves al contingut principal

Blocar / Condicionar

BLOCAR (i III). Un d’aquests nous coordinadors d’Iniciativa, David Cid, ha llançat la seva diatriba particular contra les formacions d’esquerra independentista tot afirmant que ells són els únics que no han fet mai per acció o per omissió un president de dretes. A banda de les disquisicions sobre què significa en polítiques d’esquerres fer president José Montilla o Jordi Hereu, la seva aposta pel referèndum consentit per Espanya els situa en una forta contradicció: atès que, com ells coneixen perfectament, tres quartes parts dels espanyols (començant per la majoria dels votants de Podemos) no són partidaris de cap referèndum a Catalunya, defensar-lo significa esperar un permís que mai arribarà. Així que ells no han fet mai un president de dretes però en canvi s’avenen a blindar una Monarquia que tenim la certesa que governarà cada dècada la dreta neofranquista espanyola.

CONDICIONAR. Arran de les negociacions per formar govern, la política espanyola continua caient pel pendent del descrèdit. Els dies del teatre s’exhaureixen i entrem ja a la recta final. Quan es veurà si la Gran Coalició (l’única opció d’acord que realment ha estat damunt la taula) té alguna possibilitat o no de reeixir. De tan fals, el plantejament dels quatre partits espanyols s’ha esforçat a amagar en tot moment quin és el veritable punt de desacord: la solució d’una sortida acordada al plet català. Populars, socialistes i Ciudadanos representen els dos terços d’espanyols partidaris de deixar les coses com estan o fins i tot d’accentuar el camí de la recentralització que el PP ha forçat darrerament a través de la crisi. Podemos ha utilitzat la proposta de referèndum, justament per a evitar l’acord amb el PSOE: prefereix quatre anys més d’oposició que li permetin fer el “sorpasso” per l’esquerra i assaltar la Moncloa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.