Ves al contingut principal

Bufetada / Comprar

BUFETADA. Si volem ser un Estat independent hem de començar a actuar com a tal. És el consell de l’exdiplomàtic britànic Shaun Riordan entrevistat aquesta setmana en una peça interessantíssima a Vilaweb. Es tracta d’oferir a la comunitat internacional capacitat d’iniciativa i solucions imaginatives als problemes que afecten tothom. Noruega com a model de petit país amb un creixent paper internacional construït amb intel·ligència. Un exemple excel·lent del tipus de coses que podem fer és la iniciativa del president Puigdemont de fa dies d’adreçar-se a la Comissió europea per insistir en la voluntat del Govern català d’acollir alguns milers de refugiats. Aquesta setmana, el comissari d’Immigració Dimitris Avramopulos ha propinat una sonora plantofada a l’executiu espanyol en funcions en lloar l’actitud de la Generalitat i, alhora, blasmar la passivitat i la intervenció dels de Rajoy. Centrem la nostra acció en aquest problema global. Amb desobediència i unilateralitat si cal.

COMPRAR. Deu ser tan i tan enorme la quantitat de recursos econòmics que l’Estat espanyol està invertint en la lluita contra la independència de Catalunya que és lògic que el dependentisme estigui convençut que les institucions del nostre país fan el mateix. Acostumats a disparar contra tot allò que s’hi mou, el que costa més d’entendre és que no siguin conscients del mal que es fan amb algunes acusacions públiques. Si des de fa mesos els serveis secrets espanyols, en connexió amb els russos, han mirat d’empastifar l’exprimer ministre letó, ara vicepresident de la Comissió, afirmant que va cobrar per fer declaracions en favor de Catalunya, aquesta setmana Ciutadans ha insultat greument cinc periodistes que treballen en mitjans de premsa de primer nivell internacional, sota la mateixa insinuació d’entrevistar el President a canvi de diners. Seguiu, seguiu, que ho esteu fent de primera.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…