Ves al contingut principal

Caixa B / Covards

CAIXA B. De l’entrevista al president espanyol va destacar també la seva insistència en el fet que la corrupció no es un fenomen generalitzat a Espanya. Aquesta setmana, perquè la realitat és tossuda, hem conegut nous afers relacionats amb irregularitats d’instàncies tan simbòliques de l’Estat com l’aparell diplomàtic i l’exèrcit. Mentre els mitjans dependentistes continuaven amb les seves campanyes habituals per posar en qüestió cada partida de despesa de la Generalitat, començant pel salari del president, s’ha fet públic que les ambaixades operen una part dels seus pagaments, com a norma, a través d’una caixa B; també s’ha sabut que desenes de pilots militars, gairebé un centenar (!) s’han declarat culpables d’un frau massiu pel cobrament d’indemnitzacions per falsos trasllats, a fi d’evitar la presó i la sortida de la carrera militar. Com va dir Rajoy, Espanya és un gran país.

COVARDS. El diputat comunista i suposadament independentista Joan Josep Nuet va optar novament per no votar a la mesa del Parlament en relació a l’admissió o no de la moció de la CUP sobre la vigència del 9-N. Així, absent. Escapisme pur. Ben aviat, Joan Coscubiela va avançar que el grup dels QWERTY faria el mateix al Parlament, tal i com es va confirmar dijous. A l’exlíder sindical li encanta afirmar, amb Rabell, que tot plegat és una fanfarronada dels independentistes. No s’entén, doncs, perquè si tot és una broma ells intenten eludir qualsevol responsabilitat judicial. Són l’esquerra d’obediència espanyola. Mai més ben dit. La gran pastanaga de la reforma d’Espanya està a punt d’anar-se’n en orris. Així que, aquí, incapaços, els veurem cada dia no més fatxendes sinó progressivament desesperats. Amb Colau esperant-los a la cantonada. I no en deixarà d’ells ni les molles.

Comentaris

  1. Aquests Happy Flowers d' ICV són la pera, van començar com a comunistes amb carnet del PSUC, es van diluir una mica transvestint-se en una Iniciativa, ara s'han diluit una mica més convertint-se en una Convergència , però com a paraula prohibida han quedat en flatolència , ay perdò , Confluència. Amb rebaixes així que en voleu demanar

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…