Ves al contingut principal

Censura / Fallida

CENSURA. La nova presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals recollia dimarts la Creu de Sant Jordi atorgada a la Fundació La Marató de TV3. Entretant, el comitè d’empresa de l’ens ha convocat durant la setmana diverses jornades de vaga: més que talls d’emissió, el que es podia demanar és, com a mesura de protesta, respondre a la censura del vídeo d’Empar Moliner sobre la suspensió del decret de pobresa energètica per part del Tribunal Constitucional. Resulta increïble que vagin passant els dies i encara no sigui accessible a través del web de la CCMA. Això, d’entrada. A més, algú hauria d’assumir la responsabilitat per la decisió presa. I com més temps passi, de més alt caldrà exigir-la. Modestament, des d’aquí hi insistirem: no podem caure en les perversions dels nostres adversaris contra els drets fonamentals. No, això no. De cap manera.

FALLIDA. Una nit d’estiu van trucar Zapatero i li van exigir un canvi de la sacrosanta constitució per a assegurar que el retorn del deute passaria per damunt de tot. La cosa no quedarà aquí: vindrà un dia en el qual els alemanys, creditors fonamentals, vindran a exigir-nos encara més. Que ens manaran més o menys directament unes quantes coses. Si voleu un avançada de tot plegat llegiu sobre l’entrada del grup Henkell per fer-se amb el control de Freixenet, empresa buc insígnia del dependentisme a Catalunya. El descens persistent de les vendes als darrers anys i la precarietat financera de l’empresa han fet necessària l’entrada de capital aliè als tres grups familiars enfrontats pel control. De moment, diuen que mantindran l’actual president, l’espanyolista abrandat Josep Lluís Bonet, al capdavant. Els alemanys prenen el control; probablement, les atzagaiades anti-independentistes de la seva actual direcció s’hauran acabat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…