Ves al contingut principal

Confluència / Exportem

CONFLUÈNCIA. TV3 convoca, després d’un dels “Polonia” més memorables en molt de temps, els representants de les sis forces polítiques amb representació al “Congreso de los Diputados”. Sobta la insistència en referir-se al Partit Popular com el partit més votat el 20-D, quan la realitat és que va ocupar la sisena i última (amb permís d’Unió) posició a Catalunya. Sobretot, però, el que sorprèn és el tàndem que formen socialistes i “naranjitos” (per cert, tercera i cinquena força a les darreres eleccions espanyoles aquí) a l’hora de negar el dret a l’autodeterminació dels catalans. La millor constatació, la que des de “Temps de Sedició” us reitero de fa setmanes: la manca d’un projecte col·lectiu per a Espanya, més enllà d’ocupar el poder. Joan Tardà els ho recorda amb alçada i Francesc Homs rebla el clau: ells tenen un Estat però no tenen il·lusió, nosaltres, exactament al contrari.

EXPORTEM. La influència dels amics del Golf, dels xeics àrabs companys de farres reials, havien aconseguit un dels negocis exteriors més profitosos de l’economia espanyola. L’altre, ves per on, la construcció del Canal de Panamà (ai, ai, ai, que trobarem marro...). Gràcies a les gestions del Borbó pare havíem aconseguit el “fabulós” negoci del tren de velocitat alta entre Medina i La Meca. Si l’AVE és un forat negre de proporcions incalculables que acabarà, d’aquí no gaires anys, amb el tancament i l’abandonament de línies senceres, en el cas d’Aràbia Saudí, el consorci espanyol autor de l’obra considera unes pèrdues (i espera’t) d’una 1.000 MEUR, amb una inflada de les perspectives d’ocupació d’almenys el 30%. I com no és difícil de preveure (amb el cas Castor com a precedent) no hi ha dubte de qui els acabarà pagant, si és que no marxem d’una punyetera vegada.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…