Ves al contingut principal

Confluència / Exportem

CONFLUÈNCIA. TV3 convoca, després d’un dels “Polonia” més memorables en molt de temps, els representants de les sis forces polítiques amb representació al “Congreso de los Diputados”. Sobta la insistència en referir-se al Partit Popular com el partit més votat el 20-D, quan la realitat és que va ocupar la sisena i última (amb permís d’Unió) posició a Catalunya. Sobretot, però, el que sorprèn és el tàndem que formen socialistes i “naranjitos” (per cert, tercera i cinquena força a les darreres eleccions espanyoles aquí) a l’hora de negar el dret a l’autodeterminació dels catalans. La millor constatació, la que des de “Temps de Sedició” us reitero de fa setmanes: la manca d’un projecte col·lectiu per a Espanya, més enllà d’ocupar el poder. Joan Tardà els ho recorda amb alçada i Francesc Homs rebla el clau: ells tenen un Estat però no tenen il·lusió, nosaltres, exactament al contrari.

EXPORTEM. La influència dels amics del Golf, dels xeics àrabs companys de farres reials, havien aconseguit un dels negocis exteriors més profitosos de l’economia espanyola. L’altre, ves per on, la construcció del Canal de Panamà (ai, ai, ai, que trobarem marro...). Gràcies a les gestions del Borbó pare havíem aconseguit el “fabulós” negoci del tren de velocitat alta entre Medina i La Meca. Si l’AVE és un forat negre de proporcions incalculables que acabarà, d’aquí no gaires anys, amb el tancament i l’abandonament de línies senceres, en el cas d’Aràbia Saudí, el consorci espanyol autor de l’obra considera unes pèrdues (i espera’t) d’una 1.000 MEUR, amb una inflada de les perspectives d’ocupació d’almenys el 30%. I com no és difícil de preveure (amb el cas Castor com a precedent) no hi ha dubte de qui els acabarà pagant, si és que no marxem d’una punyetera vegada.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…