Ves al contingut principal

Consulta / Endeutament

CONSULTA. Una altra cosa no, però, amb la seva cara dura habitual, la que miraculosament tothom acostuma a confondre als mitjans amb un senyal pregon de simpatia i intel·ligència, Miquel Iceta acostuma a dir sempre la veritat. Aquesta setmana ens hi ha delectat amb l’afirmació segons la qual cada vegada li agraden menys les consultes, perquè les preguntes les condicionen massa. Dita, per cert, amb tota la intenció, just després que els QWERTY llancessin a bombo i plateret les seves propostes de pregunta per al referèndum que mai es farà i tothom sap que mai es farà, començant per ells mateixos. Certament, la frase té la seva lògica: a mesura que l’independentisme creix, n’Iceta té menys ganes que la nostra majoria pugui manifestar-se a les urnes. El pendent antidemocràtic al qual els està portant el dependentisme sembla no tenir aturador.

ENDEUTAMENT. Mentre el vicepresident Junqueras continua fent l’impossible per quadrar uns pressupostos impossibles, els economistes David Ros i Pere Miret presentaven dijous al Col·legi de Periodistes un estudi exhaustiu sobre l’endeutament al qual hauria de fer front una Catalunya independent. La conclusió: segons la fórmula de negociació, es mouria aproximadament entre un 50 i un 75% del deute actual d’Espanya i se situaria clarament per sota del deute mitjà actual (87,5% sobre el PIB) dels estats de la Unió Europea. Convé no perdre-ho de vista en cap moment: mentre ens arrosseguem desesperats per quadrar els darrers comptes de l’autonomisme, el govern espanyol malbarata a ulls clucs els immensos recursos fiscals que extreu d’una societat i una economia tan dinàmiques com la nostra. Els nostres fills no entendran fins a on va arribar la nostra manca de dignitat en consentir durant tants anys l’espoli.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…