Ves al contingut principal

Consulta / Endeutament

CONSULTA. Una altra cosa no, però, amb la seva cara dura habitual, la que miraculosament tothom acostuma a confondre als mitjans amb un senyal pregon de simpatia i intel·ligència, Miquel Iceta acostuma a dir sempre la veritat. Aquesta setmana ens hi ha delectat amb l’afirmació segons la qual cada vegada li agraden menys les consultes, perquè les preguntes les condicionen massa. Dita, per cert, amb tota la intenció, just després que els QWERTY llancessin a bombo i plateret les seves propostes de pregunta per al referèndum que mai es farà i tothom sap que mai es farà, començant per ells mateixos. Certament, la frase té la seva lògica: a mesura que l’independentisme creix, n’Iceta té menys ganes que la nostra majoria pugui manifestar-se a les urnes. El pendent antidemocràtic al qual els està portant el dependentisme sembla no tenir aturador.

ENDEUTAMENT. Mentre el vicepresident Junqueras continua fent l’impossible per quadrar uns pressupostos impossibles, els economistes David Ros i Pere Miret presentaven dijous al Col·legi de Periodistes un estudi exhaustiu sobre l’endeutament al qual hauria de fer front una Catalunya independent. La conclusió: segons la fórmula de negociació, es mouria aproximadament entre un 50 i un 75% del deute actual d’Espanya i se situaria clarament per sota del deute mitjà actual (87,5% sobre el PIB) dels estats de la Unió Europea. Convé no perdre-ho de vista en cap moment: mentre ens arrosseguem desesperats per quadrar els darrers comptes de l’autonomisme, el govern espanyol malbarata a ulls clucs els immensos recursos fiscals que extreu d’una societat i una economia tan dinàmiques com la nostra. Els nostres fills no entendran fins a on va arribar la nostra manca de dignitat en consentir durant tants anys l’espoli.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.