Ves al contingut principal

Enquestes / Giragonses

ENQUESTES. La repetició d’eleccions guanya enters. Només una baixada de pantalons fins als turmells dels de Pablo Iglesias, sembla poder evitar-ho. La veritat és que un servidor era dels qui estava del tot convençut que, al final, la darrera nit, arribaria la Gran Coalició. El cert és, però, que les darreres enquestes apunten a un reforçament del bloc dretà de l’hemicicle espanyol, amb la suma del PP i Ciudadanos apropant-se a la majoria absoluta. Si la darrera setmana la demoscòpia rebla el clau, serà difícil que els populars no juguin a fons la carta de la repetició electoral: fins i tot perdent-hi uns quants diputats, en conservarien la primera posició i el dret a encapçalar el govern, amb els de Rivera completament lligats de peus i mans a donar-los suport. És possible que, fins i tot, no tinguin ni tan sols prou marge de maniobra com per imposar la sortida de Rajoy.

GIRAGONSES. Mentre a Madrid exigeixen el seu dret a governar (Rivera “dixit”) tot i haver aconseguit 40 de 350 diputats (comptes creatius propis d’advocat de La Caixa), a Barcelona, Inés Arrimadas intenta cridar l’atenció desesperadament. Tot i ésser cap de l’oposició, ningú li’n fa ni cas. A la caça, encara, en pirueta ben original, del vot catalanista despenjat de l’antiga CiU, ha dit aquesta setmana que comparteix anàlisi amb els independentistes. Que Catalunya està fortament infra-finançada. Però, no havíem quedat que això del dèficit fiscal no existia? Que tot era una pamema? En una altra giragonsa de mèrit, la líder de Ciudadanos a Catalunya diu que portem sis anys amb la murga del referèndum sense cap resultat. Té gràcia la capacitat de jugar tots els papers de l’auca del dependentisme: fer de barrera contra el dret a decidir i alhora recriminar als que l’impulsen que no l’hagin fet efectiu.

Comentaris

  1. Marge de maniobra aquesta llopada de Ciudadanos no se si entenen , però el Rivera ha aconseguit entabanar als Psoe-ciates, i l'Arrambades ha aconseguit enamorar un Convergent. Amb 4 Gats com són i el soroll mediàtic que fan. Aneu-los al darrera , i fins fa 4 dies només els coneixiem al meu poble a La Garriga.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…