Ves al contingut principal

Inconstitucional / Irlanda

INCONSTITUCIONAL. Diumenge passat, al diari comtal, l’expresident espanyol Rodríguez Zapatero optava per tornar a l’escenari del crim. Proposava recuperar l’Estatut trinxat de 2006. Rebentat per ell i els seus, bàsicament. Perquè (ara que tornen els cants de sirena), cal recordar que, tot i que el PP va fer la campanya de signatures al carrer i hi va presentar el recurs, la retallada estatutària va ser exactament la que el PSOE va voler: iniciada amb el ribot de Guerra i tancada amb l’informe de l’advocacia de l’Estat, a la qual la famosa sentència definitiva del Tribunal Constitucional s’hi va ajustar fil per randa. De tot plegat, però, el que més admirat em té és, dins l’esquema “hooliganista” de legalitat en el qual s’emmarquen sempre els discursos de l’espanyolisme, és com es pot recuperar ara el contingut inconstitucional de l’Estatutet: ara ja no seria inconstitucional perquè ho diu Rodríguez Zapatero?

IRLANDA. Un dels darrers estats creats a l’Europa occidental celebra el centenari de l’Aixecament de Pasqua de 1916 que va donar origen al seu actual estatus d’independència (a l’espera, encara, d’una reunificació que acabarà arribant). Els actes han estat d’allò més emocionants. En la nostra actual fase de sedició ens recorden que serem independents només si estem disposats a arriscar alguna cosa per ser-ho. Que només serem independents si realment volem ser independents. Tot procés d’aquesta mena cap a la llibertat té costos: si no som capaços d’explicar-los i demostrar que són menors que els avantatges no ens en sortirem. La via de negar-los no porta enlloc. El 1918 el Sinn Féin va obtenir el 47,7% dels vots (òndia quina casualitat) i declarà la independència, que faria efectiva finalment el Tractat anglo-irlandès de 1921, mitjançant la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda l’any següent.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…