Intel·lectuals / Mandat

INTEL·LECTUALS. El politòleg Ignacio Sánchez Cuenca (València, 1966) acaba de publicar una obra formidable que porta per títol “La desfchatez intelectual”. Retrata l’estultícia habitual amb la qual escriptors com ara De Azúa, Savater o el panameny Vargas Llosa actuen com a energúmens de la ploma dictant lliçons de temes que desconeixen absolutament. Catalunya hi és molt present, com a objectiu habitual de diatriba. El més deliciós són les pàgines dedicades a Javier Cercas, on es retrata de quina manera l’autor gironí és capaç de defensar una proposició i exactament la contrària a cada moment. El 9N la necessitat de fer un 27-S; el 27-S la de fer un 9-N. Canviar d’opinió, sense cap rigor, tantes vegades com calgui. A la nit de la ràdio comtal, Joan Maria Pou en fa un esment laudatori del llibre, però, just en acabar-lo, emet el clàssic judici del català mesell: si l’escrivíssim aquí, seria igual. Discrepo. No. En absolut.

MANDAT. Han tornat a sumar tots els vots de Ciudadanos, PSC, PP i QWERTY per negar el mandat democràtic del 27-S. A aquesta majoria alternativa no se li exigeix cap coherència: els altres van treure 9.945 vots més que Junts pel Sí i la CUP, es repeteix una i altra vegada. La pregunta és: per què no presenten un mandat alternatiu acordat entre ells? Dijous, el resultat de la votació sobre la moció de ratificació de la Declaració del 9-N reflectia un marcador de 71 a 51, amb l’habitual escapisme dels Catalunya no Pot. Un resultat que situava en el bàndol dels qui volen fer efectiu el mandat de desconnexió al 57% dels electors que es van definir. Un xic més que el 27-S. I és que no hi ha cap projecte polític a Catalunya que tingui aval democràtic més gran que la independència. Encara que massa independentistes hagin decidit ignorar-ho.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas