Ves al contingut principal

Intel·lectuals / Mandat

INTEL·LECTUALS. El politòleg Ignacio Sánchez Cuenca (València, 1966) acaba de publicar una obra formidable que porta per títol “La desfchatez intelectual”. Retrata l’estultícia habitual amb la qual escriptors com ara De Azúa, Savater o el panameny Vargas Llosa actuen com a energúmens de la ploma dictant lliçons de temes que desconeixen absolutament. Catalunya hi és molt present, com a objectiu habitual de diatriba. El més deliciós són les pàgines dedicades a Javier Cercas, on es retrata de quina manera l’autor gironí és capaç de defensar una proposició i exactament la contrària a cada moment. El 9N la necessitat de fer un 27-S; el 27-S la de fer un 9-N. Canviar d’opinió, sense cap rigor, tantes vegades com calgui. A la nit de la ràdio comtal, Joan Maria Pou en fa un esment laudatori del llibre, però, just en acabar-lo, emet el clàssic judici del català mesell: si l’escrivíssim aquí, seria igual. Discrepo. No. En absolut.

MANDAT. Han tornat a sumar tots els vots de Ciudadanos, PSC, PP i QWERTY per negar el mandat democràtic del 27-S. A aquesta majoria alternativa no se li exigeix cap coherència: els altres van treure 9.945 vots més que Junts pel Sí i la CUP, es repeteix una i altra vegada. La pregunta és: per què no presenten un mandat alternatiu acordat entre ells? Dijous, el resultat de la votació sobre la moció de ratificació de la Declaració del 9-N reflectia un marcador de 71 a 51, amb l’habitual escapisme dels Catalunya no Pot. Un resultat que situava en el bàndol dels qui volen fer efectiu el mandat de desconnexió al 57% dels electors que es van definir. Un xic més que el 27-S. I és que no hi ha cap projecte polític a Catalunya que tingui aval democràtic més gran que la independència. Encara que massa independentistes hagin decidit ignorar-ho.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.