Ves al contingut principal

Intel·lectuals / Mandat

INTEL·LECTUALS. El politòleg Ignacio Sánchez Cuenca (València, 1966) acaba de publicar una obra formidable que porta per títol “La desfchatez intelectual”. Retrata l’estultícia habitual amb la qual escriptors com ara De Azúa, Savater o el panameny Vargas Llosa actuen com a energúmens de la ploma dictant lliçons de temes que desconeixen absolutament. Catalunya hi és molt present, com a objectiu habitual de diatriba. El més deliciós són les pàgines dedicades a Javier Cercas, on es retrata de quina manera l’autor gironí és capaç de defensar una proposició i exactament la contrària a cada moment. El 9N la necessitat de fer un 27-S; el 27-S la de fer un 9-N. Canviar d’opinió, sense cap rigor, tantes vegades com calgui. A la nit de la ràdio comtal, Joan Maria Pou en fa un esment laudatori del llibre, però, just en acabar-lo, emet el clàssic judici del català mesell: si l’escrivíssim aquí, seria igual. Discrepo. No. En absolut.

MANDAT. Han tornat a sumar tots els vots de Ciudadanos, PSC, PP i QWERTY per negar el mandat democràtic del 27-S. A aquesta majoria alternativa no se li exigeix cap coherència: els altres van treure 9.945 vots més que Junts pel Sí i la CUP, es repeteix una i altra vegada. La pregunta és: per què no presenten un mandat alternatiu acordat entre ells? Dijous, el resultat de la votació sobre la moció de ratificació de la Declaració del 9-N reflectia un marcador de 71 a 51, amb l’habitual escapisme dels Catalunya no Pot. Un resultat que situava en el bàndol dels qui volen fer efectiu el mandat de desconnexió al 57% dels electors que es van definir. Un xic més que el 27-S. I és que no hi ha cap projecte polític a Catalunya que tingui aval democràtic més gran que la independència. Encara que massa independentistes hagin decidit ignorar-ho.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…