Ves al contingut principal

Manies / Mutant

MANIES. La negociació per constituir govern a Espanya continua la seva escenificació. Es tracta, de moment, fins al “rush” final dels darrers deu dies d’abril, quan es jugarà la partida de veritat (amb els actors mirant les darreres enquestes damunt la taula), d’anar fent passes per defugir la responsabilitat d’uns nous comicis. Que el culpable de tot plegat sigui l’altre. De moment, doncs, “teatro del malo”. Catalunya hi és però no hi és en tot plegat. Pablo Iglesias ha proposat que Miquel Iceta i Xavier Domènech elaborin de manera acordada una solució de consens per a la “qüestió catalana”. Vés per on, la legitimitat democràtica del 48% dels vots i 72 escons es discutida cada dia, però els representants del 21% i 27 escons decidiran per nosaltres. Sense manies, passar-se pel folre la majoria parlamentària i el Govern del país: sí senyor, una manera impecable de donar solució al problema.

MUTANT. La capacitat del dependentisme per girar la realitat 180 graus i imputar als altres els seus comportaments habituals és realment “apostoflant”. La cap de l’oposició Inés Arrimadas ha tingut la barra de “denunciar” que hi ha empreses i funcionaris en problemes pel procés sobiranista. Aquí només amenacen uns, però és veu que les víctimes són els altres. Aquí només apliquen boicots (de fa anys) des d’una banda, només s’imposa com a obligatòria una llengua, només s’amenaça amb expulsions de l’espai Schengen una economia, només es fan admonicions contra els funcionaris que prioritzin el mandat democràtic del Parlament de Catalunya per davant de qualsevol altra cosa. Els insults, amenaces i avisos poc amables sempre venen de la mateixa banda i, en canvi, hem de continuar aguantant que s’insinuï el contrari, només per a que des d’Espanya se’ls vegi com (en paraules de Juan Carlos Girauta) els únics que els posen damunt la taula.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…