Ves al contingut principal

Memòria / Números

MEMÒRIA. El Regne d’Espanya no disposa de prou recursos per desenterrar els milers de morts que encara resten a les cunetes. El segon país en desapareguts després de Cambodja, diuen. Potser el tercer, si hi comptem Colòmbia. La Cultura és objecte d’un percentatge d’IVA de rècord a Europa, que l’ha convertit en un autèntic luxe. Però per a algunes coses (no per a transferir a les autonomies el que pertoca al Govern espanyol per la Llei de la Dependència) sí hi ha diners. Com ara, per a gastar-se en deu anys 160 milions en fer un museu sobre la monarquia. No n’hi ha prou amb mantenir la col·lecció reial del Prado. Ni les del Palau i l’Armeria reial. Ara calia fer tot un museu en edifici annex a major glòria dels Borbons, amb un cost anual de manteniment d’entre 5 i 7 MEUR. Sort que la República espanyola ja la tenim al caure.

NÚMEROS. Rajoy ha agafat la calculadora i els números li surten: és possible que l’esclat d’una nova i darrera onada de casos de corrupció que afecten el PP hi tingui a veure. Potser l’establishment ha obert la veda per mirar de convèncer-lo que cal evitar eleccions i fer govern com abans. El cert és que a mesura que les enquestes es multipliquen, la possibilitat que els populars i Ciudadanos sumin en un govern de dretes creix. Fins i tot perdent algun diputat, un resultat que deixés la suma de les dretes al llindar de la majoria absoluta no només blindaria un govern espanyol per als populars, sinó que a més deixaria el marge de maniobra de Ciudadanos per a imposar condicions pràcticament sota mínims: és possible que ni tan sols puguin imposar la sortida de Rajoy. Increïble, però és ara qui més opcions té de continuar ocupant la Moncloa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…