Olé / Pagar

OLÉ. Espaterrant. Catalunya pateix una deficiència congènita de treballadors públics. El manteniment aquí d’uns serveis públics de qualitat suposa un esforç ingent per part dels funcionaris i la resta del personal laboral al servei de les administracions del país. Per això resulta del tot espectacular llegir notícies com aquesta, relativa a la integració de 20.000 treballadors externs a la Junta d’Andalusia, molts d’ells, amics i familiars d’alts càrrecs i militants socialistes. No només s’ha produït un frau brutal durant anys en els cursos de formació amb fons europeus, sinó que ara el personal que se n’ocupava ha estat funcionaritzat. Per acabar-ho d’adobar, la mateixa Junta d’Andalusia ha reconegut que fins a 1.800 d’aquests treballadors no tenen en aquests moments cap funció assignada, de manera que estan, literalment, “mano sobre mano”. El cost calculat: 100 MEUR anuals. Un país modèlic que hem de continuar sostenint.

PAGAR. L’espanyolisme acostuma a invocar per terra, mar i aire la necessitat de blindar la igualtat entre tots els espanyols. Per a l’Albert Rivera és una sentència esculpida en pedra. Però com gairebé tot en aquest país de cartró pedra, és absolutament falsa. El cert és que la inversió de recursos públics a cada indret de l’Estat és radicalment diferent. Atès que l’administració central ha decidit aprofitar la crisi per a centrifugar el deute als poders autonòmics i locals, tal desequilibri és manifesta de manera més punyent com major sigui el nivell de competències al qual calgui fer-hi front. En el cas de Catalunya, doncs, és màxim. Aquesta setmana hem sabut que estudiar al nostre país és, de mitjana, tres vegades més car que a Andalusia dels funcionaris desenfeinats. Suma i segueix.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas