Ves al contingut principal

Pacte / Pinça

PACTE. Era prou evident, però aquests dies hem tingut constància, encara més clara, a través d’un confident de la policia, que el Govern espanyol sabia des dels anys noranta que la família Pujol disposava de diners dipositats en comptes a Andorra. Segons sembla, hauria estat durant l’exhaustiva batuda policial de suposada lluita antiterrorista, anterior a la celebració dels Jocs del 92, quan la qüestió hauria quedat al descobert. Resulta difícil no veure en l’actitud del president, poc exigent ja aleshores envers la presència diferenciada de l’esport català en l’esdeveniment, alguna mena de rerefons estrany. I encara, després, pensar que el Govern espanyol mai va deixar caure que disposava d’aquesta informació resulta poc creïble. Silenci a canvi de la perpetuació de l’autonomisme. Amb sortida definitiva a la llum com a càstig per l’alineament independentista. De calaix.

PINÇA. Una part de l’independentisme pugna per reconvertir l’acord circumstancial, fet per a concórrer plegats a un 27-S plebiscitari, en un marc estable obligatori, absolutament indefugible sota l’acusació de traïció. L’altra, a la recerca de recuperar l’hegemonia ideològica del vell PSUC, pretén articular al preu que sigui un nou tripartit d’esquerra encapçalat pels Comuns, encara que sigui al preu de fer tornar l’esquerra independentista (d’ERC a la CUP) a un dia a dia autonomista. Els uns volen supeditar, si no directament foragitar l’eix ideològic; els altres, el nacional. Com sempre, l’única recepta realment constructiva, però, serà aquella capaç de combinar els dos en un de sol. Sense traïcions. La que eviti esdevenir la crossa dels uns per preservar la seva hegemonia ideològica, ni la dels altres per defensar, a la pràctica, l’statu quo autonomista a base de comprar placebo en forma d’unicornisme referumdista.

Comentaris

  1. QUI LA BILLA FORT,TE CALERS FORA...LA FAMILIA REAL,ELS BOTINES...LA LLEI DEL SILENCI,ES LA LLEI DE LA POR.
    A MANS DE LA SRA.COLAU,NO CREC QUE SIA POSIBLE RECUPERAR,NI EL PSUC,NI RES...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.