Ves al contingut principal

Panamà / Retallades

PANAMÀ. Hem rigut força aquesta setmana amb totes les mencions de la premsa espanyola als molts líders mundials implicats en l’afer de l’elusió fiscal a través de societats domiciliades al país centre-americà; un destí, per cert, que Espanya va deixar de considerar paradís fiscal, coincidint amb la signatura de sucosos contractes d’empreses espanyoles per a l’ampliació del Canal. Com no, sobre la participació del petit dels Pujol Ferrusola en una operació relacionada amb la compra d’oficines del Santander, per la qual la UDEF mira d’empaperar-lo des de fa dos anys. No hi ha hagut, en canvi, prou espai per abordar-ne a fons casos com el de la infanta Pilar de Borbó, germana del rei abdicat. Quan les guspires del cas Urdangarin comencen a deixar de cremar, un nou afer de la Monarquia espanyola relacionat amb la construcció d’un patrimoni senzillament espectacular. Segur que del seu germà no en surt res.

RETALLADES. Fins i tot l’òrgan creat pel govern espanyol per al control del dèficit, l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha acreditat que, de molt, el gruix principal del desviament del dèficit espanyol en 2015 correspon a l’administració central i la Seguretat Social. A més, el Tribunal Suprem n’ha reblat el clau, tot anul·lant el sostre de dèficit imposat a les autonomies pel govern de Madrid en 2013. Fins i tot les instàncies més properes han de reconèixer l’evidència. I la resposta del ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro és enviar una carta a les comunitats exigint, entre d’altres, a Catalunya, una retallada addicional de 1.000 MEUR. És difícil tenir la cara més pètria. Si davant d’això no ens rebel·lem, és que no tenim sang. I llàstima que TV3, tan sovint, hi ajudi tan poc a difondre l’ofec del qual som víctimes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.