Ves al contingut principal

Picabaralles / Principis

PICABARALLES. Les diatribes de Justo Molinero contra Gabriel Rufián, al si de l’Assemblea o, naturalment, a un nivell diferent, entre diferents portaveus de la CUP i Francesc Homs han permès sucar-hi pa als adversaris del procés. La legítima disparitat de perfils i estratègies és aquí motiu d’una agror que, més enllà dels cercles més propers als afectats, resulta prou difícil d’entendre. Estem implicats en la major revolució democràtica de l’Europa del segle XXI i ens dediquem a desqualificar les intencions últimes d’uns i altres. És evident que el Govern i el grup que li dóna suport vol aplicar la desconnexió de manera el més eficient possible. Convé en aquest moment forçar la màquina? De la mateixa manera que cal donar ple suport als càrrecs locals de la candidatura alternativa que han estat imputats, també convé confiar en l’estratègia de la majoria parlamentària i del Govern. I avaluar-la d’aquí un any i mig.

PRINCIPIS. Arran de la publicació d’un manifest impulsat pel grup Koiné i subscrit per 200 personalitats de la cultura sobre l’estatus de la llengua catalana a la nostra nova República, ha esclatat l’habitual batussa entre defensors i contraris a l’oficialitat de l’espanyol a la futura Catalunya independent. La voluntat de recuperar per al català un estatus de llengua normal al nostre territori uneix tothom. Ara que comencem el debat constituent, no hauríem de caure en el parany de fer de la qüestió de l’oficialitat o no del castellà un element central. Al contrari, caldria buscar entre tots quines mesures consensuades de prestigi poden atraure amb el màxim consens les fornades de nous catalans arribats d’Espanya i de la resta del món a un ús creixent de la nostra llengua. Amb el convenciment que, la força de l’espanyol és tal, que mai els seus parlants se sentiran aquí en terra estranya.

Comentaris

  1. Avui he escoltat l'oracle a Catalunya Ràdio i he quedat fortament i negativament impressionat amb les afirmacions dels dos portaveus dels sindicats majoritaris dels Mossos d'Esquadra . Ara sí que veig que tenim l'espanyolisme infiltrat a casa. Caldrà anar amb compte amb els Mossos a l'hora de la desconexió.Estranyament no he vist la notícia comentada enlloc.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…