Ves al contingut principal

Prou d’enganyar/-nos amb el referèndum

Tinc la impressió que aquest apunt ja l’he escrit unes quantes vegades, però com que ells mai no s’aturen a l’hora d’intoxicar amb la possibilitat d’una realitat paral·lela, crec que nosaltres tenim l’obligació de bufar sobre el núvol tòxic tant com sigui possible. Tant de bo que Podemos i els nostres Comuns donin suport a un Govern espanyol (per desgràcia, no passarà) i així serà més fàcil acabar amb aquesta entelèquia unicornista del referèndum fals, que tots (ells i nosaltres) sabem que no hi serà mai, però que, tot i així, n’hi ha tanta gent a les dues ribes entestada a parlar-ne dia i nit, com si d’una opció real es tractés. La primera raó per la qual mai no votarem això és perquè aniria contra l’essència de l’Espanya construïda històricament a base de la imposició de Castella sobre totes les altres comunitats polítiques peninsulars (i insulars): Castella, amb la seva hegemonia demogràfica, ha ocupat i desballestat políticament tot el seu entorn durant cinc segles i ara no farà marxa enrere. La sobirania indivisible del conjunt d’un poble espanyol afaiçonat per Castella en les seves dues terceres parts, n’assegura el bloqueig absolut.

El segon motiu, perdoneu-me, és de calaix: com el marit abusador, Espanya només pot esgrimir com a argumentari contra la independència totes les represàlies que hi podria prendre. Tot el mal que ens podria fer. Els costos que ens suposaria marxar de casa. Per tant, si el Govern espanyol acceptés un referèndum acordat ensorraria en aquell mateix moment tots els seus arguments contra el sí a la independència. Monopoli de la sobirania i costos, doncs, els dos arguments definitius. Alguns dels nostres hi oposen la celebració unilateral d’un referèndum: si ara tenim un 55% de sí obtingut el 27-S, reforçat amb una majoria absoluta al Parlament i un Govern independentista, no hi ha cap motiu per organitzar un referèndum trampa on la participació no superarà el 50% del cens (uns 2,7 milions de votants) i farem que el no s’apropiï de tots els abstencionistes, tal i com ja li hem deixat fer el 27-S amb els qui no van voler acceptar les eleccions com a un plebiscit. Així que, si us plau, prou d’enganyar/-nos amb el referèndum que no farem mai. La independència només serà unilateral: parlem de com minimitzar-hi els costos i de quina majoria considerem suficient per a implementar-la. La resta, el sexe dels àngels.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.