Ves al contingut principal

Prou d’enganyar/-nos amb el referèndum

Tinc la impressió que aquest apunt ja l’he escrit unes quantes vegades, però com que ells mai no s’aturen a l’hora d’intoxicar amb la possibilitat d’una realitat paral·lela, crec que nosaltres tenim l’obligació de bufar sobre el núvol tòxic tant com sigui possible. Tant de bo que Podemos i els nostres Comuns donin suport a un Govern espanyol (per desgràcia, no passarà) i així serà més fàcil acabar amb aquesta entelèquia unicornista del referèndum fals, que tots (ells i nosaltres) sabem que no hi serà mai, però que, tot i així, n’hi ha tanta gent a les dues ribes entestada a parlar-ne dia i nit, com si d’una opció real es tractés. La primera raó per la qual mai no votarem això és perquè aniria contra l’essència de l’Espanya construïda històricament a base de la imposició de Castella sobre totes les altres comunitats polítiques peninsulars (i insulars): Castella, amb la seva hegemonia demogràfica, ha ocupat i desballestat políticament tot el seu entorn durant cinc segles i ara no farà marxa enrere. La sobirania indivisible del conjunt d’un poble espanyol afaiçonat per Castella en les seves dues terceres parts, n’assegura el bloqueig absolut.

El segon motiu, perdoneu-me, és de calaix: com el marit abusador, Espanya només pot esgrimir com a argumentari contra la independència totes les represàlies que hi podria prendre. Tot el mal que ens podria fer. Els costos que ens suposaria marxar de casa. Per tant, si el Govern espanyol acceptés un referèndum acordat ensorraria en aquell mateix moment tots els seus arguments contra el sí a la independència. Monopoli de la sobirania i costos, doncs, els dos arguments definitius. Alguns dels nostres hi oposen la celebració unilateral d’un referèndum: si ara tenim un 55% de sí obtingut el 27-S, reforçat amb una majoria absoluta al Parlament i un Govern independentista, no hi ha cap motiu per organitzar un referèndum trampa on la participació no superarà el 50% del cens (uns 2,7 milions de votants) i farem que el no s’apropiï de tots els abstencionistes, tal i com ja li hem deixat fer el 27-S amb els qui no van voler acceptar les eleccions com a un plebiscit. Així que, si us plau, prou d’enganyar/-nos amb el referèndum que no farem mai. La independència només serà unilateral: parlem de com minimitzar-hi els costos i de quina majoria considerem suficient per a implementar-la. La resta, el sexe dels àngels.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…