Prou d’enganyar/-nos amb el referèndum

Tinc la impressió que aquest apunt ja l’he escrit unes quantes vegades, però com que ells mai no s’aturen a l’hora d’intoxicar amb la possibilitat d’una realitat paral·lela, crec que nosaltres tenim l’obligació de bufar sobre el núvol tòxic tant com sigui possible. Tant de bo que Podemos i els nostres Comuns donin suport a un Govern espanyol (per desgràcia, no passarà) i així serà més fàcil acabar amb aquesta entelèquia unicornista del referèndum fals, que tots (ells i nosaltres) sabem que no hi serà mai, però que, tot i així, n’hi ha tanta gent a les dues ribes entestada a parlar-ne dia i nit, com si d’una opció real es tractés. La primera raó per la qual mai no votarem això és perquè aniria contra l’essència de l’Espanya construïda històricament a base de la imposició de Castella sobre totes les altres comunitats polítiques peninsulars (i insulars): Castella, amb la seva hegemonia demogràfica, ha ocupat i desballestat políticament tot el seu entorn durant cinc segles i ara no farà marxa enrere. La sobirania indivisible del conjunt d’un poble espanyol afaiçonat per Castella en les seves dues terceres parts, n’assegura el bloqueig absolut.

El segon motiu, perdoneu-me, és de calaix: com el marit abusador, Espanya només pot esgrimir com a argumentari contra la independència totes les represàlies que hi podria prendre. Tot el mal que ens podria fer. Els costos que ens suposaria marxar de casa. Per tant, si el Govern espanyol acceptés un referèndum acordat ensorraria en aquell mateix moment tots els seus arguments contra el sí a la independència. Monopoli de la sobirania i costos, doncs, els dos arguments definitius. Alguns dels nostres hi oposen la celebració unilateral d’un referèndum: si ara tenim un 55% de sí obtingut el 27-S, reforçat amb una majoria absoluta al Parlament i un Govern independentista, no hi ha cap motiu per organitzar un referèndum trampa on la participació no superarà el 50% del cens (uns 2,7 milions de votants) i farem que el no s’apropiï de tots els abstencionistes, tal i com ja li hem deixat fer el 27-S amb els qui no van voler acceptar les eleccions com a un plebiscit. Així que, si us plau, prou d’enganyar/-nos amb el referèndum que no farem mai. La independència només serà unilateral: parlem de com minimitzar-hi els costos i de quina majoria considerem suficient per a implementar-la. La resta, el sexe dels àngels.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)