Ves al contingut principal

Rating / Trencadissa

RATING. Tres agències internacionals han baixat darrerament la qualificació del deute català, que s’aproxima al 35% del PIB del país (és a dir, poc més d’una tercera part del del Regne d’Espanya). Aquestes notícies, afegides als lògics moviments del vicepresident Junqueras per intentar aconseguir que Madrid pagui almenys una part d’allò que ens deu de les liquidacions d’un sistema caducat que ens penalitza de fa tants anys amb un dèficit fiscal brutal, serveixen als mitjans dependentistes per encolomar a Catalunya una imatge d’insolvència, d’incapacitat. Com sempre, intenten sembrar la llavor de la desconfiança, entre nosalres i en la capacitat del país. Els adversaris tanquen així el cercle de la mentida. És a dir, La Catalunya regional-autonòmica dependent i asfixiada té un “rating” baixíssim, però es tracta de transmetre a l’opinió pública la idea que la culpa és tota de la independència. Es colmo.

TRENCADISSA. La Mònica Planas analitzava diumenge a l’”Ara” el desastre a la televisió de Can Godó. Fa anys i panys, quan encara era autonomista, el Govern català va atorgar a la família comtal un múltiplex de televisió digital sencer que mai ha ocupat del tot, que ha subrogat a tercers fent negoci privat amb una concessió pública i que ha estat un autèntic desastre d’audiència. Només el programa d’en Cuní (i d’aquella manera, cada vegada més condicionat pel biaix espanyolista del mitjà) presenta uns números acceptables. Així les coses, 8tv és un autèntic forat negre econòmic i mediàtic. Les darreres apostes, amb Mediaset com a gran gurú, han estat un veritable tret al peu. Programes com el “Trencadís” han intentat estendre un model de televisió fins ara en bona mesura absent de l’espai mediàtic en català. Afortunadament, sense cap mena de ressò. Sempre és preferible l’original a la còpia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…