Ves al contingut principal

Referèndum / Reformable

REFERÈNDUM. Justament, al dia següent de la sempre important assemblea general ordinària de l’ANC, el diari “Ara” titula en portada amb la proposta de referèndum dels Comuns que mai votarem. A la nit, Jessica Albiach visitava el 3/24 mentre Albano Dante Fachín desfilava davant d’en Cuní. Increïble l’espai que els mitjans del país atorguen als QWERTY. Tothom sap que mai hi haurà un referèndum acordat amb el Govern espanyol, no només perquè hi ha 253 diputats explícitament contraris, sinó perquè el Tribunal Constitucional ja ha sentenciat reiteradament que per fer un referèndum d’aquestes característiques no val l’article 92, sinó que és imprescindible abans una reforma agreujada de la Constitució. És a dir, uns 253, però a favor. La veritable curiositat rau a saber quant temps aconseguiran els comuns mantenir unflat un globus tan atrotinat com aquest.

REFORMABLE. Aquesta setmana, acomboiat per en Sergi Picazo (autor d’un llibre-entrevista al cap de llista comuner que surt per Sant Jordi), des d’un dels mitjans de referència de l’esquerra independentista, Xavier Domènech es despatxa indignat contra els qui afirmen que Espanya no és reformable. A veure si ens pensem que només podem fer-ho els catalans. Entre ells i nosaltres, però, només existeix una “petita” diferència, que aquí projectem una cosa (una nova República sobirana) i ells en volen just la contrària: conservar l’statu quo borbònic i encara fins i tot accentuar la recentralització. És el que diu, a martellades, cada nou lliurament del CIS. Així que, i tant que sí, que Espanya es reformable, però a pitjor per a nosaltres, que és com la vol una immensa majoria dels espanyols. I quin dret tenim nosaltres a imposar-los la nostra reforma?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…