Ves al contingut principal

Referèndum / Reformable

REFERÈNDUM. Justament, al dia següent de la sempre important assemblea general ordinària de l’ANC, el diari “Ara” titula en portada amb la proposta de referèndum dels Comuns que mai votarem. A la nit, Jessica Albiach visitava el 3/24 mentre Albano Dante Fachín desfilava davant d’en Cuní. Increïble l’espai que els mitjans del país atorguen als QWERTY. Tothom sap que mai hi haurà un referèndum acordat amb el Govern espanyol, no només perquè hi ha 253 diputats explícitament contraris, sinó perquè el Tribunal Constitucional ja ha sentenciat reiteradament que per fer un referèndum d’aquestes característiques no val l’article 92, sinó que és imprescindible abans una reforma agreujada de la Constitució. És a dir, uns 253, però a favor. La veritable curiositat rau a saber quant temps aconseguiran els comuns mantenir unflat un globus tan atrotinat com aquest.

REFORMABLE. Aquesta setmana, acomboiat per en Sergi Picazo (autor d’un llibre-entrevista al cap de llista comuner que surt per Sant Jordi), des d’un dels mitjans de referència de l’esquerra independentista, Xavier Domènech es despatxa indignat contra els qui afirmen que Espanya no és reformable. A veure si ens pensem que només podem fer-ho els catalans. Entre ells i nosaltres, però, només existeix una “petita” diferència, que aquí projectem una cosa (una nova República sobirana) i ells en volen just la contrària: conservar l’statu quo borbònic i encara fins i tot accentuar la recentralització. És el que diu, a martellades, cada nou lliurament del CIS. Així que, i tant que sí, que Espanya es reformable, però a pitjor per a nosaltres, que és com la vol una immensa majoria dels espanyols. I quin dret tenim nosaltres a imposar-los la nostra reforma?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…