Referèndum / Refugiats

REFERÈNDUM. La pastanaga que els partidaris de la tercera via impulsen té cada dia que passa, com a mercaderia caduca, més mal aspecte. Però ells van i van. I nosaltres, que vàrem impulsar 550 consultes locals mentre ells se’n reien, hem de justificar una vegada i una altra la coherència del nostre full de ruta. Estem oberts sempre a fer un referèndum i no n’expliquem bé el motiu fonamental. El mandat democràtic per executar la independència pot venir d’una majoria parlamentària o del vot en referèndum. Per què hem d’acceptar el segon si ja en gaudim de la primera? Simplement (i ningú no ho explica) perquè un referèndum acordat ens estalviaria els costos de transició que una solució unilateral necessàriament comporta. Només des d’aquest punt de vista, pragmàtic, acceptem el referèndum. Perquè el mandat democràtic (encara que ara llastimosament tants independentistes facin veure que no) ja el vàrem rebre el 27-S.

REFUGIATS. La cruesa de les imatges i les informacions que arriben de la Mediterrània oriental han sensibilitzat fortament l’opinió pública del país, fins al punt que societat civil i institucions s’han vist desbordades en les primeres peticions espontànies d’ajuda directa a la gent. Entretant, el Comitè per a l’acollida de les persones refugiades, format al nostre país per la Generalitat, les quatre diputacions, l’Ajuntament de Barcelona, les altres institucions locals i altres entitats implicades han celebrat una segona trobada per tirar pel dret i oferir un ajut que el Govern espanyol nega. Mentre la paràlisi institucional inhabilita el govern de Madrid, aquest encara dedica els divendres a boicotejar les iniciatives dels poders que sí estan pendents del principal drama humanitari que viu Europa en molts anys. Una nova lliçó sobre les diferències dels dos models entre els quals hem de triar: el Regne d’Espanya i la República Catalana.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas